Y de la muchedumbre
de sus riquezas se jactan,
Ninguno de ellos podrá
en manera alguna redimir al hermano,
Ni dar a Dios su rescate
(Porque la redención de su vida
es de gran precio,Y no se logrará jamás),
Para que viva en adelante para siempre,
Y nunca vea corrupción.
Pues verá que aun los sabios mueren;
Que perecen del mismo modo que el
insensato y el necio,
Y dejan a otros sus riquezas.
Su íntimo pensamiento
es que sus casas serán eternas,
Y sus habitaciones
para generación y generación;
Dan sus nombres a sus tierras.
Mas el hombre
no permanecerá en honra;
Es semejante a las bestias que perecen.
Este su camino es locura;
Con todo, sus descendientes se complacen en el dicho de ellos.
Selah
Salmos 49:6-13
REFLEXIÓN
Selah... Después del paréntesis personal del salmista le sigue el consejo y la exhortación a quienes solo se aprecian a sí mismos.
Selah... ¿Quién se librará de la muerte? Nadie puede, y este hijo de Coré lo recuerda, por si acaso, al que cree que, echando la mano en su dinero, puede hallar largura de días. Mas la vida es larga o corta según la voluntad de quien la da o la quita, Dios.
Selah... y se desprende un paréntesis con el argumento del salmista, de clara inspiración Divina, anotando el gran precio de la redención (nadie logrará redimir jamás a nadie ni aún dando su propia vida, pues es vida pecaminosa, no vale para redención).
Selah... Más ejemplo de la levedad del impío, en comparación de su vida con la largura de días de sus bienes materiales, los cuales, aún muerto, perduran y se van a otras manos.
APLICACIÓN
No hay esperanza de vida eterna para el hombre, por sus propios medios.
A lo largo del tiempo, el mundo ha intentado mejunjes varios y fórmulas magistrales para evitar su muerte o, cuanto menos, retrasarla el mayor número de años posibles. ¿Su propósito?
Aún si su propósito fuera bueno, el mismo pensamiento de imaginarse capaz de salvarse a sí mismo, ya es la contradicción más desagradable a ojos de Dios que se pudiera encontrar. Pues sino ¿Por qué haber provisto a Su propio Hijo, Santo y coexistente en Él desde antes de la fundación del mundo? Está claro que el pensamiento de auto-rescate de quien pretende su vida al margen de su Creador, es lo más despreciable, a la altura comparable de la rebelión de Lucero, tan hermoso y cercano a Dios, pero aún quiso ser igual a Él.
"por cuanto todos pecaron, y están destituidos de la gloria de Dios, siendo justificados gratuitamente por su gracia, mediante la redención que es en Cristo Jesús, a quien Dios puso como propiciación por medio de la fe en su sangre, para manifestar su justicia, a causa de haber pasado por alto, en su paciencia, los pecados pasados,"
Romanos 3:23-25
ACCIÓN:
Me costó largos años entenderlo, primeramente, por no haber recibido el mensaje. En segundo lugar, por prestar más atención a mi carne y, por último, por negarle a mi propia persona la oportunidad de ser redimida, pensando que esta, mi alma, había cumplido "el cupo total de pecados" que la convertían en reo de condenación sin licencia para arrepentirse.
Pero un día lo entendí, cuando es Dios mismo, hecho carne, el que se presenta en la cruz y derrama ahí hasta Su última gota de sangre... propiación perfecta, remisión completa y en vigor perpetuo:
Porque por gracia sois salvos por medio de la fe; y esto no de vosotros, pues es don de Dios; no por obras, para que nadie se gloríe.
Efesios 2:8-9
Solo me quedó la fe, el medio por el cual mi alma fue pasada de muerte a vida, de una vez y para siempre.
Porque de tal manera amó Dios al mundo, que ha dado a su Hijo unigénito, para que todo aquel que en él cree, no se pierda, mas tenga vida eterna.
Juan 3:16
🇦🇩CATALÀ
Sl 49:6-13: "Ells confien en la pròpia puixança, i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa. Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció; per alt que suposi el preu de la seva vida sempre quedarà curt per poder viure perpètuament, sense haver-se d’encarar amb la mort. És ben clar: els savis moren, i igualment desapareix el neci i l’insensat, i deixen als altres la seva riquesa. El sepulcre és la seva casa perpètua, la seva estada de generació en ge-neració, per més que les propietats conser-vin els seus noms. Que l’home no perdura en l’es-plendor: ve a ser com el bestiar que sucum-beix. Aquest és el camí dels qui confien en si mateixos, i la fi dels qui es complauen en les seves màximes."
Selah
REFLEXIÓ
Selah... Després del parèntesi personal del salmista li segueix el consell i l'exhortació als qui només s'aprecien a si mateixos.
Selah... Qui es deslliurarà de la mort? Ningú pot, i aquest fill de Coré el recorda, per si de cas, al qual creu que, tirant la mà en els seus diners, pot trobar llargada de dies. Mes la vida és llarga o tala segons la voluntat de qui la dóna o la quitació, Déu.
Selah... i es desprèn un parèntesi amb l'argument del salmista, de clara inspiració Divina, anotant el gran preu de la redempció (ningú aconseguirà redimir mai a ningú ni encara donant la seva pròpia vida, perquè és vida pecaminosa, no val per a redempció).
Selah... Més exemple de la levitat de l'impiu, en comparació de la seva vida amb la llargada de dies dels seus béns materials, els quals, encara mort, perduren i es van a altres mans.
APLICACIÓ
No hi ha esperança de vida eterna per a l'home, pels seus propis mitjans.
Al llarg del temps, el món ha intentat potingues vàries i fórmules magistrals per a evitar la seva mort o, com menys, retardar-la el major nombre d'anys possibles. El seu propòsit?
Encara si el seu propòsit fos bo, el mateix pensament d'imaginar-se capaç de salvar-se a si mateix, ja és la contradicció més desagradable a ulls de Déu que es pogués trobar. Perquè sinó Per què haver-hi proveït al seu propi Fill, Sant i coexistent en Ell des d'abans de la fundació del món? És clar que el pensament d'acte-rescati de qui pretén la seva vida al marge del seu Creador, és el més menyspreable, a l'altura comparable de la rebel·lió d'Estel, tan bell i pròxim a Déu, però encara va voler ser igual a Ell.
Rm 3:23-25: "perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu, i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús. El qual Déu ha presentat, en virtut de la seva sang, com a instrument de perdó, per mitjà de la fe, a fi de manifestar la seva benigna justícia, després d’haver estat tolerant amb els pecats del passat,"
ACCIÓ:
Em va costar llargs anys entendre-ho, primerament, per no haver rebut el missatge. En segon lloc, per prestar més atenció a la meva carn i, finalment, per negar-li a la meva pròpia persona l'oportunitat de ser redimida, pensant que aquesta, la meva ànima, havia complert "el contingent total de pecats" que la convertien en reu de condemnació sense llicència per a penedir-se.
Però un dia ho vaig entendre, quan és Déu mateix, fet carn, el que es presenta en la creu i vessa aquí fins a La seva última gota de sang... propiación perfecta, remissió completa i en vigor perpetu:
Ef 2:8-9: "Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne."
Només em va quedar la fe, el mitjà pel qual la meva ànima va ser passada de mort a vida, d'una vegada i per sempre.
Jn 3:16: "Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna."
No hay comentarios:
Publicar un comentario