UN SELAH DE AUXILIO, Salmos 54:1-3

Oh Dios, sálvame por tu nombre,
Y con tu poder defiéndeme.
Oh Dios, oye mi oración;
Escucha las razones de mi boca.
Porque extraños
se han levantado contra mí,
Y hombres violentos buscan mi vida;
No han puesto a Dios delante de sí.
Selah.
Salmos 54:1-3

REFLEXIÓN:

Selah... En las peñas de Hores se va a esconder David, escapando de Saúl. Pero los de Zif, del cual pertenecían esas tierras, no tardan en delatarlo a su perseguidor. Tan pronto recibe Saúl la noticia, se apresura decidido a su captura.

Gracias a Dios, David recibe aviso y baja para huir al desierto de Maón por las laderas del monte. Pero Saúl y sus hombres le pisan los talones y a punto están de echarle mano.

De nuevo la providencia Divina toma parte y Saúl se ve obligado a abortar la misión tras enterarse de la irrupción de los Filisteos.

Selah... Por el nombre de Dios, busca la salvación David. Y por su poder, su rescate.
Su oración no queda ahí, David acompaña sus peticiones con el razonamiento de ellas.
Llama la atención cómo David califica a su suegro el rey y a sus hombres, quienes batallaron codo a codo con él, como a  extraños y violentos. En foráneo se convierten por no poner a Dios en primer lugar.

APLICACIÓN:

Cuando aceptamos a Cristo, pasamos de muerte a vida y somos adoptados en la familia de Dios. Aunque aún conservamos nuestro cuerpo de carne, el cual aún se sujeta a la ley del pecado y de la muerte, nuestra identidad espiritual es nueva y totalmente contraria a los placeres de este mundo, por cuanto somos hechos morada del Espíritu Santo, que es Dios, habitando en nosotros.

Este cambio se va a notar en el escenario terrenal, de manera que empezamos a experimentar el rechazo del mundo hacia nuestra nueva identidad.

El mundo o más bien, el que reina en él, va a tratar de quitarnos ese gozo y esa paz que Dios nos da en Cristo y van a llegar momentos en los que parecemos estar completamente rodeados y a punto de ser alcanzados por el enemigo, por tal de que desistamos de nuestra fe.

Pero en Cristo tenemos nuestro rescatador. Hay un dicho que indica: "Dios está a sólo una oración de distancia". Claro que sabemos que está más cerca aún, pues mora en nosotros Su Santo Espíritu. Aún así podemos decir que sin oración, no mantenemos una relación firme con Dios, además de madurez espiritual y fortaleza en situaciones complicadas.

Tenemos el ejemplo de Daniel, quien no dudaba en declarar y depositar todas sus cosas a Dios. Y con ello consiguió también mantener su identidad a pesar de 70 años de cautiverio en medio de la cuna de la idolatría.

"Cuando Daniel supo que el edicto había sido firmado, entró en su casa, y abiertas las ventanas de su cámara que daban hacia Jerusalén, se arrodillaba tres veces al día, y oraba y daba gracias delante de su Dios, como lo solía hacer antes."
Daniel 6:10

Posiblemente pareciera que Daniel tenía pretensión de provocar su arresto, por lo descarado de su acción tras el edicto. Pero nada más lejos de la realidad. Él simplemente se dedicó a hacer lo que todos los días, sin mermar una sola ocasión de su momento de comunión con Dios. Además de tener el aliciente que lo mantenía con mayor razón en oración constante. Sabemos el desenlace de esta historia, el cual narra cómo Daniel fue echado al foso de los leones hambrientos y, contra todo pronóstico, salió ileso después de toda una noche. Dios mandó tapar las bocas de las fieras por medio de un ángel.

ACCIÓN:

¿Cuántas veces he visto la mano de Dios en mi vida, salvándome de situaciones que incluso hubieran podido suponer mi muerte física? Accidentes evitados a última hora, una provisión que llega a tiempo, una enfermedad que pudo ser grave y se diluyó como si nada... Pero lo más importante es ¿Cuántas he notado esa fortaleza espiritual en momentos dolorosos, en los que, carnalmente, hubiera tirado la toalla?

La oración es el medio más importante que tenemos en nuestra relación con Dios y la práctica de la fe cristiana. Ésta puede y debe darse primeramente en adoración y agradecimiento, pero también en búsqueda de dirección y ayuda siempre que la requerimos.

Añado la siguiente cita:

"En aquellos días él fue al monte a orar, y pasó la noche orando a Dios."
Lucas 6:12

El mismo Señor Jesucristo nos da ejemplo con su vida de oración durante su estancia entre los hombres. Toda situación, antes de cada decisión importante y antes de cada gloriosa escena de señales y milagros, podremos encontrar, muy seguramente, que Jesús estuvo orando antes de cada hecho.

Después de esto, sólo me queda orar:

Padre Amado, te doy las gracias por tantas veces que me has rescatado de males, incluso sin darme cuenta. Asimismo te pido perdón por otras tantas en las que, viéndome en medio de la dificultad, he pretendido salir por mis propios medios de ella, sin dedicarte el momento en que razonar contigo, como hizo David, mi petición de auxilio. Gracias una vez más ya que, a pesar de este desplante, me has guardado de algún fatal desenlace. Padre celestial, gracias por darme la oportunidad, a través de las adversidades, de forjarme en el carácter de Cristo.

🇦🇩CATALÀ

Sl 54:1-3: "(Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David. Quan els zifeus vingueren a dir a Saül: “¿No s’ha amagat David entre nosaltres?”) Oh Déu, pel teu nom, auxilia’m, i amb el teu poder defensa’m. Oh, Déu, escolta la meva oració, posa atenció a les paraules de la meva boca. Que una gent estranya s’ha alçat contra mi, gent violenta atenta contra la meva vida, sense tenir en compte Déu."
Selah.

REFLEXIÓ:

Selah... En les penyes de Hores s'amagarà David, escapant de Saül. Però els de Zif, del qual pertanyien aquestes terres, no triguen a delatar-ho al seu perseguidor. Tan aviat rep Saül la notícia, s'afanya decidit a la seva captura.

Gràcies a Déu, David rep avís i baixa per a fugir al desert de Maó pels vessants de la muntanya. Però Saül i els seus homes li trepitgen els talons i a punt estan de tirar-li mà.

De nou la provisió Divina presa parteix i Saúl es veu obligat a avortar la missió després d'assabentar-se de la irrupció dels Filisteus.

Selah... Pel nom de Déu, cerca la salvació David. I pel seu poder, el seu rescat.
La seva oració no queda aquí, David acompanya les seves peticions amb el raonament d'elles.
Crida l'atenció com David qualifica al seu sogre el rei i als seus homes, els qui van batallar braç a braç amb David, com a  estranys i violents. En forà es converteixen per no posar a Déu en primer lloc.

APLICACIÓ:

Quan acceptem a Crist, passem de mort a vida i som adoptats en la família de Déu. Si bé encara conservem el nostre cos de carn, el qual encara se subjecta a la llei del pecat i de la mort, la nostra identitat espiritual és nova i totalment contrària als plaers d'aquest món, puix que som fets estatge de l'Esperit Sant, que és Déu, habitant en nosaltres.

Aquest canvi es notarà en l'escenari terrenal, de manera que comencem a experimentar el rebuig del món cap a la nostra nova identitat.

El món o més aviat, el que reina en ell, tractarà de llevar-nos aquest goig i aquesta pau que Déu ens dóna en Crist i arribaran moments en els quals semblem estar completament envoltats i a punt de ser aconseguits per l'enemic, per tal que desistim de la nostra fe.

Però en Crist tenim el nostre rescatador. Hi ha una dita que indica: "Déu està a només una oració de distància". Clar que sabem que està més a prop encara, doncs mora en nosaltres El seu Sant Esperit. Encara així podem dir que sense oració, no mantenim una relació ferma amb Déu, a més de maduresa espiritual i fortalesa en situacions complicades.

Tenim l'exemple de Daniel, qui no dubtava a declarar i dipositar totes les seves coses a Déu. I amb això va aconseguir també mantenir la seva identitat malgrat 70 anys de captivitat enmig del bressol de la idolatria.

Dn 6:10: "Quan Daniel va saber que l’edicte era confirmat es va retirar a casa seva i, obrint les finestres de la cambra alta orientades vers Jerusalem, es posava de genolls tres vegades al dia, pregant i lloant el seu Déu, tal com ho havia fet sempre."

Possiblement semblava que Daniel tenia pretensió de provocar el seu arrest, pel descarat de la seva acció després de l'edicte. Però res més lluny de la realitat. Ell simplement es va dedicar a fer el que tots els dies, sense minvar una sola ocasió del seu moment de comunió amb Déu. A més de tenir l'al·licient que el mantenia amb major raó en oració constant. Sabem el desenllaç d'aquesta història, el qual narra com Daniel va ser tirat al fossat dels lleons famolencs i, contra tot pronostico, va sortir il·lès després de tota una nit. Déu va manar tapar les boques de les feres per mitjà d'un àngel.

ACCIÓ:

Quantes vegades he vist la mà de Déu en la meva vida, salvant-me de situacions que fins i tot haguessin pogut suposar la meva mort física? Accidents evitats a última hora, una provisió que arriba a temps, una malaltia que va poder ser greu i es va diluir com si res... Però el més important és Quantes he notat aquesta fortalesa espiritual en moments dolorosos, en els quals, carnalment, hagués tirat la tovallola?

L'oració és el mitjà més important que tenim en la nostra relació amb Déu i la pràctica de la fe cristiana. Aquesta pot i ha de donar-se primerament en adoració i agraïment, però també en cerca de direcció i ajuda sempre que la requerim.

Afegeixo la següent cita:

Lc 6:12: "S’esdevingué per aquell temps que ell se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant Déu."

El mateix Senyor Jesucrist ens dóna exemple amb la seva vida d'oració durant la seva estada entre els homes. Tota situació, abans de cada decisió important i abans de cada gloriosa escena de senyals i miracles, podrem trobar, molt segurament, que Jesús va estar orant abans de cada fet.

Després d'això, només em queda orar:

Pare Estimat, et dono les gràcies per tantes vegades que m'has rescatat de mals, fins i tot sense adonar-me. Així mateix et demano perdó per altres tantes en les quals, veient-me enmig de la dificultat, he pretès sortir pels meus propis mitjans d'ella, sense dedicar-te el moment en què raonar amb tu, com va fer David, la meva petició d'auxili. Gràcies una vegada més ja que, malgrat aquesta descaradura, m'has guardat d'algun fatal desenllaç. Pare celestial, gràcies per donar-me l'oportunitat, a través de les adversitats, de forjar-me en el caràcter de Crist.