nuestros padres nos han contado,
La obra que hiciste en sus días,
en los tiempos antiguos. Tú con tu mano echaste las naciones,
y los plantaste a ellos;
Afligiste a los pueblos, y los arrojaste.
Porque no se apoderaron de la tierra
por su espada,
Ni su brazo los libró; Sino tu diestra,
y tu brazo, y la luz de tu rostro,
Porque te complaciste en ellos.
Tú, oh Dios, eres mi rey;
Manda salvación a Jacob.
Por medio de ti
sacudiremos a nuestros enemigos;
En tu nombre hollaremos
a nuestros adversarios.
Porque no confiaré en mi arco,
Ni mi espada me salvará;
Pues tú nos has guardado
de nuestros enemigos,
Y has avergonzado
a los que nos aborrecían.
En Dios nos gloriaremos todo el tiempo,
Y para siempre alabaremos tu nombre. Selah
Salmos 44:1-8
REFLEXIÓN:
Selah... De los hijos de Coré, uno que exclama y calla, en el Selah, en pausa de asimilación de todo favor en batalla recibida por mano de Dios.
Victorias dadas a sus padres, en los tiempos de cumplimientos de promesas y de obediencias del pueblo.
Selah... Y el Levita se ensancha en alabanzas, en recuento de lo bueno que es tener el favor de Dios de su parte. Un pueblo mirado con los ojos complacientes, el pueblo que cohabitó con su Creador en el mismo campamento.
La petición se ha lanzado, manda salvación a Jacob, por si acaso...
Alardes de adelantarse en una nueva victoria, por cuanto sabe "si nos volvemos a Dios Él nos oirá, y nos dará otra victoria, porque en Él confiamos, Él es fiel, lo hará otra vez".
La voz exclamativa se dirige al pensamiento concluyendo la alabanza con el selah.
APLICACIÓN:
Como Dios ha ido preservando a su pueblo a lo largo de la historia, es un hecho innegable. Donde tantos adversarios se han levantado contra Israel, tantos aniquiladores en potencia los podría haber acabado en varias ocasiones de sobre la faz de la tierra... Pero nada ni nadie prevalece contra el plan de Dios, el cual es desde antes de la fundación del mundo y se cumplirá, oponga quien se oponga.
Ya se ha ido dando cumplimiento, en lo que Israel aún le es velado a sus ojos, con el misterio de la iglesia de Cristo, aquel Mesías que el mismo Israel (nación, no persona) mandó a la cruz, y el mismo Mesías que están esperando para establecer su reino prometido aquí en la tierra.
Pensamos erróneamente que la inmutabilidad de Dios atañe también a la dispensación de Su favor o en Su forma de proceder y comunicarse. Nada más lejos de la realidad, y esto se comprueba en el transcurso de los tiempos en la lectura Bíblica, la cual nos muestra Su forma progresiva de revelarse hacia el hombre y sus diferentes formas de tratar con él según se suceden las generaciones.
No era muy descabellado pensar, por parte del autor del Salmo 44, que Dios iba a volver a darles la victoria, por cuanto su historial lo avalaba.
Pero el razonamiento del hombre, ni aún su propia fe y alabanzas, pueden alterar el orden de Dios en su plan Divino, aunque esto incluya un cambio en su forma de proceder.
ACCIÓN:
Leo, reflexiono y, con todo esto aún viene Santiago, diciendo:
¡Vamos ahora! los que decís:
Hoy y mañana iremos a tal ciudad,
y estaremos allá un año, y traficaremos,
y ganaremos; cuando no sabéis lo que será mañana. Porque ¿qué es vuestra vida? Ciertamente es neblina que se aparece por un poco de tiempo, y luego se desvanece.
En lugar de lo cual deberíais decir: Si el Señor quiere, viviremos y haremos esto o aquello.
Santiago 4:13-15
Es entonces cuando mi alma queda acorralada en la confrontación de la Palabra. No me queda otra que arrepentirme y desechar mis pensamientos jactanciosos y mis presuposiciones en cuanto al obrar de Dios, ¡quién conocerá cómo Dios pretenda obrar ni en los próximos segundos!
🇦🇩 CATALÀ
Sl 44:1-8: "(Del mestre de cant. Dels fills de Corè. Maskil.) Oh Déu, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la gesta que vas realitzar en els seus dies, en aquells temps antics.
Tu, amb la teva mà, vas desposseir els pagans, i els vas implantar a ells; vas ensorrar els pobles per fer-los lloc.
Que no fou pas per l’espasa que s’apoderaren del país, ni fou el seu braç que els va donar la victòria, sinó la teva dreta i el teu braç, i la llum del teu rostre, perquè tu te’ls estimaves.
Tu ets el meu rei, oh Déu, que disposes l’alliberament de Ja-cob.
Per mitjà teu envestírem els ene-mics, en el teu nom trepitjàrem els agres-sors.
Jo no confiaré pas en el meu arc, ni serà la meva espasa la que em salvi.
Tu ens has salvat dels nostres ene-mics i has cobert de vergonya els qui ens odiaven.
En Déu ens gloriarem en tot moment, i el teu nom glorificarem per sempre."
Selah.
REFLEXIÓ:
Selah... Dels fills de Corè, un que exclama i calla, en el Selah, en pausa d'assimilació de tot favor en batalla rebuda per mà Déu.
Victòries donades als seus pares, en els temps de compliments de promeses i d'obediències del poble.
Selah... I el Levita s'eixampla en lloances, en recompte del bo que és tenir el favor de Déu de la seva part. Un poble mirat amb els ulls complaents, el poble que va cohabitar amb el seu Creador en el mateix campament.
La petició s'ha llançat, mana salvació a Jacob, per si de cas...
Parenceries d'avançar-se en una nova victòria, puix que sap "si ens tornem a Déu Ell ens sentirà, i ens donarà una altra vitcoria, perquè en Ell confiem, Ell és fidel, ho farà una altra vegada".
La veu exclamativa es dirigeix al pensament concloent la lloança amb el selah.
APLICACIÓ:
Com Déu ha anat preservant al seu poble al llarg de la història, és un fet innegable. On tants adversaris s'han aixecat contra Israel, tants aniquiladors en potència els podria haver acabat en diverses ocasions de sobre la faç de la terra... Però res ni ningú preval contra el pla de Déu, el qual és des d'abans de la fundació del món i es complirà, oposi qui s'oposi.
Ja s'ha anat donant compliment, en el que Israel encara li és vetllat als seus ulls, amb el misteri de l'església de Crist, aquell Messies que el mateix Israel (nació, no persona) va manar a la creu, i el mateix Messies que estan esperant per a establir el seu regne promès aquí en la terra.
Pensem erròniament que la inmutabilitat de Déu concerneix també a la dispensació del seu favor o en La seva manera de procedir i comunicar-se. Res més lluny de la realitat, i això es comprova en el transcurs dels temps en la lectura Bíblia, la qual ens mostra La seva forma progressiva de revelar-se cap a l'home i les seves diferents maneres de tractar amb ell segons se succeeixen les generacions.
No era molt forassenyat pensar, per part de l'autor del Salm 44, que Déu anava a tornar a donar-los la victòria, puix que el seu historial l'avalava.
Però el raonament de l'home, ni encara la seva pròpia fe i lloances, poden alterar l'ordre de Déu en el seu pla Diví, encara que això inclogui un canvi en la seva forma de conducta.
ACCIÓ:
Leo, reflexiono i, amb tot això encara ve en Jaume, dient:
Jm 4:13-15: "Vegem, ara, els qui dieu: “Avui i de-mà anirem a tal ciutat, hi passarem l’any negociant i obtindrem força guanys.”
¿Que potser sabeu què serà de la vostra vida el dia de demà? Vosaltres no sou més que una boirina que per un poc temps apareix i després desapareix.
Millor seria que diguéssiu: “Si el Senyor ho vol i encara som vius, farem això o allò.”"
És llavors quan la meva ànima queda acorralada en la confrontació de la Paraula. No em queda una altra que penedir-me i rebutjar els meus pensaments jactanciosos i les meves pressuposicions quant a l'obrar de Déu, qui coneixerà com Déu pretengui obrar ni en els pròxims segons!
No hay comentarios:
Publicar un comentario