UN SELAH ALENTADOR.
conducidos al Seol,
La muerte los pastoreará,
Y los rectos se enseñorearán
de ellos por la mañana;
Se consumirá su buen parecer,
y el Seol será su morada.
Pero Dios redimirá
mi vida del poder del Seol,
Porque él me tomará consigo.
Selah
Salmos 49:14-15
REFLEXIÓN:
Selah... Encaminados a la muerte.
Por su propio pie pero no consciente de ello, como rebaños. Interesante el símil ¿por qué compararlos con rebaños?
El rebaño es conducido, y éste se encamina en la dirección del que lo gobierna, la muerte, dice el salmista.
En conjunto, en rebaño, donde va uno, van todos, sin cuestionarse y sin razonar el por qué, sólo se difumina el individuo entre la masa que, a la marcha, se acerca al resbaladero el cual, puesto el pie, ya no hay más que esperar la caída en merced de la gravedad y por su propio peso. Citándolo en el conjunto y no por individuo, el que escribe, describe su sino: sin identidad o, en su defecto, con la identidad de su pastor.
Selah... La luz es puesta en el nuevo día... ¡cuánto debieron llorar, los hijos de Coré, a causa de sublevación de su padre!
Pero ahora, el autor de este salmo conoce que tras la oscuridad se levanta la mañana y que las tinieblas no pueden prevalecer ente la luz. Como la muerte tampoco puede prevalecer ante la vida, así los justos toman dominio.
Larga fue la noche en que tomó fuerza el impío y todo le iba bien. Sus riquezas, amistades y bienes materiales... Su semblante, su apariencia de bonanza...
Hay un refrán que dice "en la noche, todos los gatos son pardos", esto le sucede al impío. Se mueve en la tiniebla de la noche y todo le parece bueno, disfrutable e, incluso, con virtudes de buen vivir.
Pero la noche tiene un término, y el salmista lo ve venir... puede notarse en sus letras el gozoso culminar de quien conoce al Dador de la vida y cómo sus palabras sugieren "¡ven!".
APLICACIÓN:
El salmista no lo sabía pero, desde la perspectiva de la completa revelación, se dilucida la clara inspiración de Dios en representación de dos escenarios que se han de cumplir: el arrebatamiento de la iglesia y el establecimiento del Reino Milenial tras los duros siete años de tribulación en opresión del malvado.
Así es que no somos como los que no conocen, que viven al son del sistema social sin identidad propia y encaminados a su destrucción. Sino que, en conocimiento de nuestro Dios, Señor y Padre, hemos sido llamados, cada uno, por nuestro nombre y, habiendo sido justificados y hallados rectos delante de Dios por Cristo y en Él, sabemos que cada día está más cerca el momento de encontrarnos en Su presencia.
ACCIÓN:
Hoy me alienta la siguiente palabra:
Tampoco queremos, hermanos, que ignoréis acerca de los que duermen, para que no os entristezcáis como los otros que no tienen esperanza. Porque si creemos que Jesús murió y resucitó, así también traerá Dios con Jesús a los que durmieron en él. Por lo cual os decimos esto en palabra del Señor: que nosotros que vivimos, que habremos quedado hasta la venida del Señor, no precederemos a los que durmieron. Porque el Señor mismo con voz de mando, con voz de arcángel, y con trompeta de Dios, descenderá del cielo; y los muertos en Cristo resucitarán primero. Luego nosotros los que vivimos, los que hayamos quedado, seremos arrebatados juntamente con ellos en las nubes para recibir al Señor en el aire, y así estaremos siempre con el Señor. Por tanto, alentaos los unos a los otros con estas palabras.
1 Tesalonicenses 4:13-18
Señor, Dios Todo Poderoso y Padre Amado, gracias te doy por darme vida e identidad entre Tus hijos. Gracias por el aliento de saber que mi vida no está limitada al latir de un corazón perecedero y que más allá de la muerte física continúa la vida en Ti. Perdóname por el tiempo de mi quietud en el obrar del evangelio. Sea mi vida el reflejo del carácter de Cristo y muchas almas perdidas puedan hallarte a través de mi persona. En el nombre de Tu Amado Hijo y mi Señor, Jesucristo. Amén.
🇦🇩CATALÀ
Sl 49:14-15: "Com un ramat són menats al sepulcre; la mort els pastura; damunt d’ells predominaran els justos, ben aviat la seva imatge es dis-siparà, i la regió dels morts serà el seu estatge. En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme, perquè se m’endurà amb ell."
Selah
REFLEXIÓ:
Selah... Encaminats a la mort.
Pel seu propi peu però no conscient d'això, com a ramats. Interessant el símil per què comparar-los amb ramats?
El ramat és conduït, i aquest s'encamina en la direcció del qual el governa, la mort, diu el salmista.
En conjunt, en ramat, on va un, van tots, sense qüestionar-se i sense raonar el per què, només es difumina l'individu entre la massa que, a la marxa, s'acosta al resbaladero el qual, posat el peu, ja no hi ha més que esperar la caiguda en mercè de la gravetat i pel seu propi pes. Citant-ho en el conjunt i no per individu, el que escriu, descriu el seu sinó: sense identitat o, en defecte d'això, amb la identitat del seu pastor.
Selah... La llum és posada en el nou dia... quant degueren plorar, els fills de Coré, a causa de revolta del seu pare!
Però ara, l'autor d'aquest salm coneix que després de la foscor s'aixeca el matí i que les tenebres no poden prevaler ens la llum. Com la mort tampoc pot prevaler davant la vida, així els justos prenen domini.
Llarga va ser la nit en què va prendre força l'impiu i tot li anava bé. Les seves riqueses, amistats i béns materials... El seu semblant, la seva aparença de bonança...
Hi ha un refrany que diu "en la nit, tots els gats són marrons", això li succeeix a l'impiu. Es mou en la tenebra de la nit i tot li sembla bo, disfrutable i, fins i tot, amb virtuts de bon viure.
Però la nit té un terme, i el salmista el veu venir... pot notar-se en les seves lletres el gojós culminar de qui coneix al Dador de la vida i com les seves paraules suggereixen "veuen!".
APLICACIÓ:
El salmista no ho sabia però, des de la perspectiva de la completa revelació, es dilucida la clara inspiració de Déu en representació de dos escenaris que s'han de complir: el arrebatamiento de l'església i l'establiment del Regne Milenial després dels duros set anys de tribulació en opressió del malvat.
Així és que no som com els que no coneixen, que viuen al so del sistema social sense identitat pròpia i encaminats a la seva destrucció. Sinó que, en coneixement del nostre Déu, Senyor i Pare, hem estat anomenats, cadascun, pel nostre nom i, havent estat justificats i trobats rectes davant de Déu per Crist i en Ell, sabem que cada dia està més a prop el moment de trobar-nos en La seva presència.
ACCIÓ:
Avui m'encoratja la següent paraula:
1Ts 4:13-18: "No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell. Això, doncs, us ho diem en paraula del Senyor que nosaltres, els qui restem vius quan torni el Senyor, no ens avan-çarem als qui ja s’hauran mort, perquè el mateix Senyor a l’ordre de marxar, al crit d’un arcàngel i al so de la divina trompeta, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer; després, nosaltres, els vivents, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols a rebre el Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor. Així, doncs, estimuleu-vos mútuament amb aquestes paraules."
Senyor, Déu Tot Poderós i Estimat Pare, gràcies et dono per donar-me vida i identitat entre Els teus fills. Gràcies per l'alè de saber que la meva vida no està limitada en bategar d'un cor perible i que més enllà de la mort física continua la vida en Tu. Perdona'm pel temps de la meva quietud en l'obrar de l'evangeli. Sigui la meva vida el reflex del caràcter de Crist i moltes ànimes perdudes puguin trobar-te a través de la meva persona. En el nom del teu Estimat Fill i el meu Senyor, Jesucrist. Amén.
No hay comentarios:
Publicar un comentario