la ciudad de Dios,
El santuario de las moradas del Altísimo. Dios está en medio de ella;
no será conmovida.
Dios la ayudará al clarear la mañana. Bramaron las naciones,
titubearon los reinos;
Dio él su voz, se derritió la tierra.
Jehová de los ejércitos está con nosotros;
Nuestro refugio es el Dios de Jacob.
Selah
Salmos 46:4-7
REFLEXIÓN:
Selah... Y de Coré aún salió algo bueno, que reservó Dios hasta los tiempos de las alabanzas junto con el rey David.
Los bebés que Dios guardó de ser tragados por la tierra en el desierto, y ahora contratados para plasmar en letra la palabra de Dios como esta, que nos traslada a la ciudad celestial desde una retrospectiva de la disposición de tiendas en el desierto, y el Tabernáculo en medio de ellos.
Bien pueden conocer el sufrimiento del desprecio, a lo largo de las generaciones, los hijos de Coré, desde que él decidió, en su error, montar lo que nosotros podemos conocer como un golpe de estado, contra Moisés y Aarón.
En esta ocasión, el autor de este Salmo, hijo de Coré, se ha sumergido en un escenario apocalíptico que se centra en el contraste entre la perfecta paz en la ciudad de Dios, y el resto de las naciones en sus rebeldes contradicciones.
APLICACIÓN:
Una verdad Teológica indiscutible es la del establecimiento del reino de Dios y es, además, el propósito principal de Dios en el transcurso de toda la historia de la humanidad.
Cierto es que Dios ha establecido un tiempo de gracia y misericordia para que el hombre se arrepienta y pueda ser justificado a través del sacrificio de Jesús en la cruz, quien pagó, con su propia sangre, la remisión de nuestros pecados.
Aún así hay y habrán muchos que rechacen al Señor, y profieran maldades diversas contra los hijos de Dios y Su santo pueblo.
Pero Dios nos manda a guardarnos en mansedumbre, no buscando nuestra venganza, pues somos llamados a ser como Cristo, con corazón manso y humilde y, como bien nos dejó dicho el Señor:
Pues conocemos al que dijo: Mía es la venganza, yo daré el pago, dice el Señor. Y otra vez: El Señor juzgará a su pueblo.
Hebreos 10:30
Llegará el día en que Dios dará el pago de toda maldad sobre la tierra.
ACCIÓN:
Con lo leído, medito, y extraigo una de las enseñanzas que nos deja el Padre en Su palabra, y me encamina rectamente en confrontación con mi carne.
Pues recuerdo lo que escribió Pablo a los Romanos tocante al tema:
No os venguéis vosotros mismos, amados míos, sino dejad lugar a la ira de Dios; porque escrito está: Mía es la venganza, yo pagaré, dice el Señor. Así que, si tu enemigo tuviere hambre, dale de comer; si tuviere sed, dale de beber; pues haciendo esto, ascuas de fuego amontonarás sobre su cabeza. No seas vencido de lo malo, sino vence con el bien el mal.
Romanos 12:19-21
Y veo que el sentimiento de venganza no trae nada bueno al hombre (porque el Único que sabe conjugar a la perfección los atributos de la ira y el amor, sin nada escatimar de ellos, en perfecta armonía, es Dios), pues nuestra limitación impide que podamos albergar amor e ira al mismo tiempo, el consejo Divino es que guardemos de Dios, el amor y le dejemos a Él la aplicación de Su ira en el tiempo que haya de ser.
Solo me queda hacer ejercicio de memoria en corrección de esta actitud vengativa,que solo nace de mi orgullo y me aleja de Cristo.
Señor, Dios Todo Poderoso y Padre Amado, gracias por Tu perfecta palabra que convierte el alma, gracias por la confrontación y la oportunidad de forjarme día a día cada vez un poco más al carácter de Cristo.
🇦🇩CATALÀ
Del riu els seus corrents alegren
la ciutat de Déu,
El santuari dels estatges de l'Altíssim. Déu està enmig d'ella;
no serà commoguda.
Déu l'ajudarà en clarejar el matí. Van bramar les nacions,
van titubejar els regnes;
Va donar ell la seva veu, es va fondre la terra.
Jehová dels exèrcits està amb nosaltres;
El nostre refugi és el Déu de Jacob.
Selah
Salms 46:4-7
REFLEXIÓ:
Selah... I de Coré encara va sortir una cosa bona, que va reservar Déu fins als temps de les lloances juntament amb el rei David.
Els bebès que Déu va guardar de ser empassats per la terra en el desert, i ara contractats per a plasmar en lletra la paraula de Déu com aquesta, que ens trasllada a la ciutat celestial des d'una retrospectiva de la disposició de botigues en el desert, i el Tabernacle enmig d'ells.
Bé poden conèixer el sofriment del menyspreu, al llarg de les generacions, els fills de Coré, des que ell va decidir, en el seu error, muntar el que nosaltres podem conèixer com un cop d'estat, contra Moisès i Aarón.
En aquesta ocasió, l'autor d'aquest Salm, fill de Coré, s'ha submergit en un escenari apocalíptic que se centra en el contrast entre de la perfecta pau a la ciutat de Déu, i la resta de les nacions en les seves rebels contradiccions.
APLICACIÓ:
Una veritat Teològica indiscutible és la de l'establiment del regne de Déu i és, a més, el propòsit principal de Déu en el transcurs de tota la història de la humanitat.
Cert és que Déu ha establert un temps de gràcia i misericòrdia perquè l'home de penedeixi i pugui ser justificat a través del sacrifici de Jesús en la creu, qui va pagar, amb la seva pròpia sang, la remissió dels nostres pecats.
Encara així hi ha i hauran molts que rebutgin al Senyor, i profereixin maldats diverses contra els fills de Déu i El seu sant poble.
Però Déu ens mana a guardar-nos en mansuetud, no buscant la nostra venjança, perquè som cridats a ser com Crist, amb cor mans i humil i, com bé ens va deixar dit el Senyor:
Perquè coneixem al que va dir: Meva és la venjança, jo donaré el pagament, diu el Senyor. I una altra vegada: El Senyor jutjarà al seu poble.
Hebreus 10.30
Arribarà el dia en què Déu donarà el pagament de tota maldat sobre la terra.
ACCIÓ:
Amb el llegit, medito, i extrec una de els ensenyaments que ens deixa el Pare en La seva paraula, i m'encamina rectament en confrontació amb la meva carn.
Perquè recordo el que va escriure Pablo als Romans tocant al tema:
No us vengeu vosaltres mateixos, estimats meus, sinó deixeu lloc a la ira de Déu; perquè escrit està: Meva és la venjança, jo pagaré, diu el Senyor. Així que, si el teu enemic tingués gana, dóna-li menjar; si tingués set, dóna-li beure; perquè fent això, brases de foc amuntegaràs sobre el seu cap. No siguis vençut del dolent, sinó venç amb el bé el mal.
Romans 12.19-21
I veig que el sentiment de venjança no porta gens bo a l'home (perquè l'Únic que sap conjugar a la perfecció els atributs de la ira i l'amor, sense res escatimar d'ells, en perfecta harmonia, és Déu), perquè la nostra limitació impedeix que puguem albergar amor i ira al mateix temps, el consell Diví és que guardem de Déu, l'amor i li deixem a Ell l'aplicació de La seva ira en el temps que hagi de ser.
Només em queda fer exercici de memòria en correcció d'aquesta actitud venjativa,que només neix del meu orgull i m'allunya de Crist.
Senyor, Déu Tot Poderós i Pare Estimat, gràcies per La teva perfecta paraula que converteix l'ànima, gràcies per la confrontació i l'oportunitat de forjar-me dia a dia cada vegada una mica més al caràcter de Crist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario