UN SELAH ALENTADOR , Salmos 49: 14-15

UN SELAH ALENTADOR.

Como a rebaños que son
conducidos al Seol,
La muerte los pastoreará,
Y los rectos se enseñorearán
de ellos por la mañana;
Se consumirá su buen parecer,
y el Seol será su morada.
Pero Dios redimirá
mi vida del poder del Seol,
Porque él me tomará consigo.
Selah
Salmos 49:14-15

REFLEXIÓN:

Selah... Encaminados a la muerte.
Por su propio pie pero no consciente de ello, como rebaños. Interesante el símil ¿por qué compararlos con rebaños?
El rebaño es conducido, y éste se encamina en la dirección del que lo gobierna, la muerte, dice el salmista.
En conjunto, en rebaño, donde va uno, van todos, sin cuestionarse y sin razonar el por qué, sólo se difumina el individuo entre la masa que, a la marcha, se acerca al resbaladero el cual, puesto el pie, ya no hay más que esperar la caída en merced de la gravedad y por su propio peso. Citándolo en el conjunto y no por individuo, el que escribe, describe su sino: sin identidad o, en su defecto, con la identidad de su pastor.

Selah... La luz es puesta en el nuevo día... ¡cuánto debieron llorar, los hijos de Coré, a causa de sublevación de su padre!
Pero ahora, el autor de este salmo conoce que tras la oscuridad se levanta la mañana y que las tinieblas no pueden prevalecer ente la luz. Como la muerte tampoco puede prevalecer ante la vida, así los justos toman dominio.

Larga fue la noche en que tomó fuerza el impío y todo le iba bien. Sus riquezas, amistades y bienes materiales... Su semblante, su apariencia de bonanza...
Hay un refrán que dice "en la noche, todos los gatos son pardos", esto le sucede al impío. Se mueve en la tiniebla de la noche y todo le parece bueno, disfrutable e, incluso, con virtudes de buen vivir.

Pero la noche tiene un término, y el salmista lo ve venir... puede notarse en sus letras el gozoso culminar de quien conoce al Dador de la vida y cómo sus palabras sugieren "¡ven!".

APLICACIÓN:

El salmista no lo sabía pero, desde la perspectiva de la completa revelación, se dilucida la clara inspiración de Dios en representación de dos escenarios que se han de cumplir: el arrebatamiento de la iglesia y el establecimiento del Reino Milenial tras los duros siete años de tribulación en opresión del malvado.

Así es que no somos como los que no conocen, que viven al son del sistema social sin identidad propia y encaminados a su destrucción. Sino que, en conocimiento de nuestro Dios, Señor y Padre, hemos sido llamados, cada uno, por nuestro nombre y, habiendo sido justificados y hallados rectos delante de Dios por Cristo y en Él, sabemos que cada día está más cerca el momento de encontrarnos en Su presencia.

ACCIÓN:

Hoy me alienta la siguiente palabra:

Tampoco queremos, hermanos, que ignoréis acerca de los que duermen, para que no os entristezcáis como los otros que no tienen esperanza. Porque si creemos que Jesús murió y resucitó, así también traerá Dios con Jesús a los que durmieron en él. Por lo cual os decimos esto en palabra del Señor: que nosotros que vivimos, que habremos quedado hasta la venida del Señor, no precederemos a los que durmieron. Porque el Señor mismo con voz de mando, con voz de arcángel, y con trompeta de Dios, descenderá del cielo; y los muertos en Cristo resucitarán primero. Luego nosotros los que vivimos, los que hayamos quedado, seremos arrebatados juntamente con ellos en las nubes para recibir al Señor en el aire, y así estaremos siempre con el Señor. Por tanto, alentaos los unos a los otros con estas palabras.
1 Tesalonicenses 4:13-18

Señor, Dios Todo Poderoso y Padre Amado, gracias te doy por darme vida e identidad entre Tus hijos. Gracias por el aliento de saber que mi vida no está limitada al latir de un corazón perecedero y que más allá de la muerte física continúa la vida en Ti. Perdóname por el tiempo de mi quietud en el obrar del evangelio. Sea mi vida el reflejo del carácter de Cristo y muchas almas perdidas puedan hallarte a través de mi persona. En el nombre de Tu Amado Hijo y mi Señor, Jesucristo. Amén.

🇦🇩CATALÀ


Sl 49:14-15: "Com un ramat són menats al sepulcre; la mort els pastura; damunt d’ells predominaran els justos, ben aviat la seva imatge es dis-siparà, i la regió dels morts serà el seu estatge. En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme, perquè se m’endurà amb ell."
Selah

REFLEXIÓ:

Selah... Encaminats a la mort.
Pel seu propi peu però no conscient d'això, com a ramats. Interessant el símil per què comparar-los amb ramats?
El ramat és conduït, i aquest s'encamina en la direcció del qual el governa, la mort, diu el salmista.
En conjunt, en ramat, on va un, van tots, sense qüestionar-se i sense raonar el per què, només es difumina l'individu entre la massa que, a la marxa, s'acosta al resbaladero el qual, posat el peu, ja no hi ha més que esperar la caiguda en mercè de la gravetat i pel seu propi pes. Citant-ho en el conjunt i no per individu, el que escriu, descriu el seu sinó: sense identitat o, en defecte d'això, amb la identitat del seu pastor.

Selah... La llum és posada en el nou dia... quant degueren plorar, els fills de Coré, a causa de revolta del seu pare!
Però ara, l'autor d'aquest salm coneix que després de la foscor s'aixeca el matí i que les tenebres no poden prevaler ens la llum. Com la mort tampoc pot prevaler davant la vida, així els justos prenen domini.

Llarga va ser la nit en què va prendre força l'impiu i tot li anava bé. Les seves riqueses, amistats i béns materials... El seu semblant, la seva aparença de bonança...
Hi ha un refrany que diu "en la nit, tots els gats són marrons", això li succeeix a l'impiu. Es mou en la tenebra de la nit i tot li sembla bo, disfrutable i, fins i tot, amb virtuts de bon viure.

Però la nit té un terme, i el salmista el veu venir... pot notar-se en les seves lletres el gojós culminar de qui coneix al Dador de la vida i com les seves paraules suggereixen "veuen!".

APLICACIÓ:

El salmista no ho sabia però, des de la perspectiva de la completa revelació, es dilucida la clara inspiració de Déu en representació de dos escenaris que s'han de complir: el arrebatamiento de l'església i l'establiment del Regne Milenial després dels duros set anys de tribulació en opressió del malvat.

Així és que no som com els que no coneixen, que viuen al so del sistema social sense identitat pròpia i encaminats a la seva destrucció. Sinó que, en coneixement del nostre Déu, Senyor i Pare, hem estat anomenats, cadascun, pel nostre nom i, havent estat justificats i trobats rectes davant de Déu per Crist i en Ell, sabem que cada dia està més a prop el moment de trobar-nos en La seva presència.

ACCIÓ:

Avui m'encoratja la següent paraula:

1Ts 4:13-18: "No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell. Això, doncs, us ho diem en paraula del Senyor que nosaltres, els qui restem vius quan torni el Senyor, no ens avan-çarem als qui ja s’hauran mort, perquè el mateix Senyor a l’ordre de marxar, al crit d’un arcàngel i al so de la divina trompeta, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer; després, nosaltres, els vivents, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols a rebre el Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor. Així, doncs, estimuleu-vos mútuament amb aquestes paraules."

Senyor, Déu Tot Poderós i Estimat Pare, gràcies et dono per donar-me vida i identitat entre Els teus fills. Gràcies per l'alè de saber que la meva vida no està limitada en bategar d'un cor perible i que més enllà de la mort física continua la vida en Tu. Perdona'm pel temps de la meva quietud en l'obrar de l'evangeli. Sigui la meva vida el reflex del caràcter de Crist i moltes ànimes perdudes puguin trobar-te a través de la meva persona. En el nom del teu Estimat Fill i el meu Senyor, Jesucrist. Amén.

UN SELAH INCREPANTE, Salmos 49:6-13

Los que confían en sus bienes,
Y de la muchedumbre
de sus riquezas se jactan,
Ninguno de ellos podrá
en manera alguna redimir al hermano,
Ni dar a Dios su rescate
(Porque la redención de su vida
es de gran precio,Y no se logrará jamás),
Para que viva en adelante para siempre,
Y nunca vea corrupción.
Pues verá que aun los sabios mueren;
Que perecen del mismo modo que el
insensato y el necio,
Y dejan a otros sus riquezas.
Su íntimo pensamiento
es que sus casas serán eternas,
Y sus habitaciones
para generación y generación;
Dan sus nombres a sus tierras.
Mas el hombre
no permanecerá en honra;
Es semejante a las bestias que perecen.
Este su camino es locura;
Con todo, sus descendientes se complacen en el dicho de ellos.
Selah
Salmos 49:6-13

REFLEXIÓN

Selah... Después del paréntesis personal del salmista le sigue el consejo y la exhortación a quienes solo se aprecian a sí mismos.

Selah... ¿Quién se librará de la muerte? Nadie puede, y este hijo de Coré lo recuerda, por si acaso, al que cree que, echando la mano en su dinero, puede hallar largura de días. Mas la vida es larga o corta según la voluntad de quien la da o la quita, Dios.

Selah... y se desprende un paréntesis con el argumento del salmista, de clara inspiración Divina, anotando el gran precio de la redención (nadie logrará redimir  jamás a nadie ni aún dando su propia vida, pues es vida pecaminosa, no vale para redención).

Selah... Más ejemplo de la levedad del impío, en comparación de su vida con la largura de días de sus bienes materiales, los cuales, aún muerto, perduran y se van a otras manos.

APLICACIÓN

No hay esperanza de vida eterna para el hombre, por sus propios medios.
A lo largo del tiempo, el mundo ha intentado mejunjes varios y fórmulas magistrales para evitar su muerte o, cuanto menos, retrasarla el mayor número de años posibles. ¿Su propósito?
Aún si su propósito fuera bueno, el mismo pensamiento de imaginarse capaz de salvarse a sí mismo, ya es la contradicción más desagradable a ojos de Dios que se pudiera encontrar. Pues sino ¿Por qué haber provisto a Su propio Hijo, Santo y coexistente en Él desde antes de la fundación del mundo? Está claro que el pensamiento de auto-rescate de quien pretende su vida al margen de su Creador, es lo más despreciable, a la altura comparable de la rebelión de Lucero, tan hermoso y cercano a Dios, pero aún quiso ser igual a Él.

"por cuanto todos pecaron, y están destituidos de la gloria de Dios, siendo justificados gratuitamente por su gracia, mediante la redención que es en Cristo Jesús, a quien Dios puso como propiciación por medio de la fe en su sangre, para manifestar su justicia, a causa de haber pasado por alto, en su paciencia, los pecados pasados,"
Romanos 3:23-25

ACCIÓN:

Me costó largos años entenderlo, primeramente, por no haber recibido el mensaje. En segundo lugar, por prestar más atención a mi carne y, por último, por negarle a mi propia persona la oportunidad de ser redimida, pensando que esta, mi alma, había cumplido "el cupo total de pecados" que la convertían en reo de condenación sin licencia para arrepentirse.

Pero un día lo entendí, cuando es Dios mismo, hecho carne, el que se presenta en la cruz y derrama ahí hasta Su última gota de sangre... propiación perfecta, remisión completa y en vigor perpetuo:

Porque por gracia sois salvos por medio de la fe; y esto no de vosotros, pues es don de Dios; no por obras, para que nadie se gloríe.
Efesios 2:8-9

Solo me quedó la fe, el medio por el cual mi alma fue pasada de muerte a vida, de una vez y para siempre.

Porque de tal manera amó Dios al mundo, que ha dado a su Hijo unigénito, para que todo aquel que en él cree, no se pierda, mas tenga vida eterna.
Juan 3:16

🇦🇩CATALÀ

Sl 49:6-13: "Ells confien en la pròpia puixança, i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa. Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció; per alt que suposi el preu de la seva vida sempre quedarà curt per poder viure perpètuament, sense haver-se d’encarar amb la mort. És ben clar: els savis moren, i igualment desapareix el neci i l’insensat, i deixen als altres la seva riquesa. El sepulcre és la seva casa perpètua, la seva estada de generació en ge-neració, per més que les propietats conser-vin els seus noms. Que l’home no perdura en l’es-plendor: ve a ser com el bestiar que sucum-beix. Aquest és el camí dels qui confien en si mateixos, i la fi dels qui es complauen en les seves màximes."
Selah


REFLEXIÓ

Selah... Després del parèntesi personal del salmista li segueix el consell i l'exhortació als qui només s'aprecien a si mateixos.

Selah... Qui es deslliurarà de la mort? Ningú pot, i aquest fill de Coré el recorda, per si de cas, al qual creu que, tirant la mà en els seus diners, pot trobar llargada de dies. Mes la vida és llarga o tala segons la voluntat de qui la dóna o la quitació, Déu.

Selah... i es desprèn un parèntesi amb l'argument del salmista, de clara inspiració Divina, anotant el gran preu de la redempció (ningú aconseguirà redimir  mai a ningú ni encara donant la seva pròpia vida, perquè és vida pecaminosa, no val per a redempció).

Selah... Més exemple de la levitat de l'impiu, en comparació de la seva vida amb la llargada de dies dels seus béns materials, els quals, encara mort, perduren i es van a altres mans.

APLICACIÓ

No hi ha esperança de vida eterna per a l'home, pels seus propis mitjans.
Al llarg del temps, el món ha intentat potingues vàries i fórmules magistrals per a evitar la seva mort o, com menys, retardar-la el major nombre d'anys possibles. El seu propòsit?
Encara si el seu propòsit fos bo, el mateix pensament d'imaginar-se capaç de salvar-se a si mateix, ja és la contradicció més desagradable a ulls de Déu que es pogués trobar. Perquè sinó Per què haver-hi proveït al seu propi Fill, Sant i coexistent en Ell des d'abans de la fundació del món? És clar que el pensament d'acte-rescati de qui pretén la seva vida al marge del seu Creador, és el més menyspreable, a l'altura comparable de la rebel·lió d'Estel, tan bell i pròxim a Déu, però encara va voler ser igual a Ell.

Rm 3:23-25: "perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu, i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús. El qual Déu ha presentat, en virtut de la seva sang, com a instrument de perdó, per mitjà de la fe, a fi de manifestar la seva benigna justícia, després d’haver estat tolerant amb els pecats del passat,"

ACCIÓ:

Em va costar llargs anys entendre-ho, primerament, per no haver rebut el missatge. En segon lloc, per prestar més atenció a la meva carn i, finalment, per negar-li a la meva pròpia persona l'oportunitat de ser redimida, pensant que aquesta, la meva ànima, havia complert "el contingent total de pecats" que la convertien en reu de condemnació sense llicència per a penedir-se.

Però un dia ho vaig entendre, quan és Déu mateix, fet carn, el que es presenta en la creu i vessa aquí fins a La seva última gota de sang... propiación perfecta, remissió completa i en vigor perpetu:

Ef 2:8-9: "Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne."

Només em va quedar la fe, el mitjà pel qual la meva ànima va ser passada de mort a vida, d'una vegada i per sempre.

Jn 3:16: "Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna."

UN SELAH EXULTANTE, Salmos 48

UN SELAH EXULTANTE.

Como lo oímos, así lo hemos visto
En la ciudad de Jehová de los ejércitos,
en la ciudad de nuestro Dios;
La afirmará Dios para siempre.
Selah
Salmos 48:8

REFLEXIÓN

Selah...
¿Qué tienen los hijos de Coré
que, de la afrenta y el agravio,
han pasado a experimentar
el gran día del Señor
en toda Su gloria?
Tienen la gracia de Dios.

Selah...
Y en vista del salmista se despliega
el cumplimiento de lo que ha de venir.
Exultantes y vigorosas las propias letras,
describen el horror de muchos
y el júbilo de los que sufrían.


APLICACIÓN

Como otros salmos de los hijos de Coré, el Salmo 48 bien converge con Apocalipsis... Unos cánticos que exaltan a Dios desde el cumplimiento de Su gran día, en visión profética, en una gran muestra de inspiración de Dios en sus palabras y la fe de las manos que las escriben.

Dios trazó un plan desde antes de la fundación del mundo, establecer Su reino en la tierra.

Cuando el Hijo del Hombre venga en su gloria, y todos los santos ángeles con él, entonces se sentará en su trono de gloria, y serán reunidas delante de él todas las naciones; y apartarálos unos de los otros, como aparta el pastor las ovejas de los cabritos. Y pondrá las ovejas a su derecha, y los cabritos a su izquierda. Entonces el Rey dirá a los de su derecha: Venid, benditos de mi Padre, heredad el reino preparado para vosotros desde la fundación del mundo.
Mateo 25:31-34

Y, aunque el primer hombre, este es Adán, transgredió el único requisito a cumplir, que era la obediencia, Dios mismo se hizo carne en la persona de Jesucristo para vivir como hombre y someterse en obediencia total a la voluntad del Padre, en humildad de siervo, siendo Señor y Dios, presentándose cual cordero al matadero, clavado en la cruz ensangrentada de sí... "Consumado es" -dijo el Señor- y se dió inicio a la consumación de Su plan Eterno, en revelación del misterio de la iglesia de Cristo y a través de ella hasta que ésta sea arrebatada...Dando paso al cumplimiento de las profecías sobre el establecimiento del Reino, ahora sí, en un trato exclusivo con el pueblo de Israel.

Pues si por la transgresión de uno solo reinó la muerte, mucho más reinarán en vida por uno solo, Jesucristo, los que reciben la abundancia de la gracia y del don de la justicia.
Romanos 5:17

ACCIÓN

Y con esta celebración del culminar el plan eterno de Dios en toda Su gloria, expresado en el Salmo 48 en alabanza jubilosa, recuerdo a Pablo invitándonos a considerar:

Haya, pues, en vosotros este sentir que hubo también en Cristo Jesús, el cual, siendo en forma de Dios, no estimó el ser igual a Dios como cosa a que aferrarse, sino que se despojó a sí mismo, tomando forma de siervo, hecho semejante a los hombres;
y estando en la condición de hombre, se humilló a sí mismo, haciéndose obediente hasta la muerte, y muerte de cruz.
Por lo cual Dios también le exaltó hasta lo sumo, y le dio un nombre que es sobre todo nombre, para que en el nombre de Jesús se doble toda rodilla de los que están en los cielos, y en la tierra, y debajo de la tierra; y toda lengua confiese que Jesucristo es el Señor, para gloria de Dios Padre.
Filipenses 2:5-11

Padre Amado, constriñe mi corazón a través de Tu Palabra, guía mis pasos al andar en humildad y mansedumbre, sea forjado mi ser en el carácter de Cristo.

Amén.

🇦🇩CATALÀ

Sl 48:8: "Tal com ho havíem sentit a dir, així ho hem vist a la ciutat del Senyor de l’univers, a la ciutat del nostre Déu; Déu la mantingui ferma per sempre!"   Selah

REFLEXIÓ

Selah...
Què tenen els fills de Coré
que, de l'afront i el greuge,
han passat a experimentar
el gran dia del Senyor
en tota La seva glòria?
Tenen la gràcia de Déu.

Selah...
I en vista del salmista es desplega
el compliment del que ha de venir.
Exultants i vigoroses les pròpies lletres,
descriuen l'horror de molts
i el goig dels quals sofrien.


APLICACIÓ

Com altres salms dels fills de Coré, el Salm 48 bé convergeix amb Apocalipsi... Uns càntics que exalten a Déu des del compliment del seu gran dia, en visió profètica, en una gran mostra d'inspiració de Déu en les seves paraules i la fe de les mans que les escriuen.

Déu va traçar un pla des d'abans de la fundació del món, establir El seu regne en la terra.

Mt 25:31-34: "“Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós, i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits, i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra. Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món."

I, encara que el primer home, aquest és Adán, va transgredir l'únic requisit a complir, que era l'obediència, Déu mateix es va fer carn en la persona de Jesucrist per a viure com a home i sotmetre's en obediència total a la voluntat del Pare, en humilitat de sirevo, sent Senyor i Déu, presentant-se com xai a l'escorxador, clavat en la creu ensangonada de si... "Consumat és" -va dir el Senyor- i es dió inici a la consumació del seu pla Etern, en revelació del misteri de l'església de Crist i a través d'ella fins que aquesta sigui arrabassada...Donant pas al compliment de les profecies de l'establiment del Regne, ara sí, en un tracte exclusiu amb el poble d'Israel.

Rm 5:17: "Si, doncs, per la falta d’un de sol la mort ha regnat per culpa d’aquest tot sol, amb molta més raó els qui reben l’abundància de la gràcia i del do que justifica regnaran en la vida per mitjà d’un de sol, Jesucrist."

ACCIÓ

I amb aquesta celebració del culminar el pla etern de Déu en tota La seva glòria, expressat en el Salm 48 en lloança joiosa, record a Pablo convidant-nos a considerar:

Hi hagi, doncs, en vosaltres aquest sentir que va haver-hi també en Crist Jesús, el qual, sent en forma de Déu, no va estimar el ser igual a Déu com a cosa al fet que aferrar-se, sinó que es va despullar a si mateix, prenent forma de serf, fet semblant als homes;
i estant en la condició d'home, es va humiliar a si mateix, fent-se obedient fins a la mort, i mort de creu.
Per la qual cosa Déu també li va exaltar fins ho sumo, i li va donar un nom que és sobretot nom, perquè en el nom de Jesús es doblegui tot genoll dels quals estan en els cels, i en la terra, i sota la terra; i tota llengua confessi que Jesucrist és el Senyor, per a glòria de Déu Padre.
Filipenses 2:5-11

Pare Estimat, constreny el meu cor a través de La teva Paraula, guia els meus passos en caminar en humilitat i mansuetud, sigui frojado la meva ser en el caràcter de Crist.

Amén.

UN SELAH TRIUNFAL, Salmos 47:1-4

Pueblos todos, batid las manos;

Aclamad a Dios con voz de júbilo. 

Porque Jehová el Altísimo es temible;

Rey grande sobre toda la tierra. 

El someterá a los pueblos 

debajo de nosotros,

Y a las naciones debajo de nuestros pies. 

El nos elegirá nuestras heredades;

La hermosura de Jacob, al cual amó. 

Selah

Salmos 47:1-4

REFLEXIÓN: 

Selah... 

En triunfante escena, 

Jehová impone, Jehová ordena.

De sublevadas a sujetas,

las naciones a una observan

al Señor y Dios en Su grandeza. 

Selah...

Y de un pueblo hacia el resto de las naciones, Dios trata al hombre,

lo redime, lo transforma,

lo hace suyo...

El pueblo hereda y proclama Su nombre. 

APLICACIÓN: 

No es para siempre la aflicción del justo, 

ni sin finalidad, su espera.

¿Por qué permite Dios que sus hijos pasen por pruebas y consecuencias adversas en este mundo, pudiéndoselos llevar directamente e incluso pudiendo, con Su poder, destruirlo o transformarlo todo con tan solo Su palabra? 

Dios es amor,  igual que Él coexiste en Sus tres Personas en una eterna relación consigo, en amor, asimismo creó al hombre con la intencionalidad de ser objeto de participación de Su amor, en perfecta comunión. 

Pero Dios nos hizo con libertad de elección, para que nuestros actos de adoración hacia Él fuesen sinceros y voluntarios y no forzados o  irracionales. 

Ah, si del hombre saliese de primeras el buen hacer y el desechar todo lo malo, ¡cuantas pruebas y malas consecuencias nos podríamos evitar! 

Pero hasta los santos justificados en Cristo vivimos en esa lucha, que no cesará hasta que lleguemos a la perfección según la altura de nuestro Señor Jesucristo. 

El pueblo de Dios no dista en lo terrenal del proceso espiritual de la vida del cristiano. Siendo que, pudiendo haber ejecutado muchas veces la voluntad de Dios, como luz a las naciones, como ejemplo de nación santa y en cuidado y disfrute de la tierra prometida; mas bien desvió sus miras hacia el mundo, una y otra vez, contagiándose de lo malo, cediendo tierras y olvidando al Señor de la promesa. 

No, Dios no retarda su promesa, tampoco la deja inconclusa. Solamente es que Él no cumple lo perfecto sobre lo imperfecto, sino que lo perfecto sobre lo que ha sido purificado, perfeccionado, sin ápice ni resquicio de algo que lo intentara manchar. 

ACCIÓN: 

Meditando en el triunfante Salmo, todo llega, recuerdo esto que escribió Pablo: 

Hermanos, yo mismo no pretendo haberlo ya alcanzado; pero una cosa hago: olvidando ciertamente lo que queda atrás, y extendiéndome a lo que está delante, prosigo a la meta, al premio del supremo llamamiento de Dios en Cristo Jesús.

Filipenses 3:13-14 

Solo queda un poco, y llegaré a la meta, no ceda mi mente, no ceda mi carne en desánimos ni tentaciones. Tome mi ser el aliento en Cristo y en el Espíritu, el dominio propio. Solo un poco más, y entre tanto, sirva de testimonio a muchas almas, pues Tú, Señor, no retardas tu promesa. 

🇦🇩CATALÀ

Sl 47:1-4: "(Del mestre de cant. Dels fills de Corè. Càntic.) Aplaudiu, pobles d’arreu del món, aclameu Déu amb crits de joia, que el Senyor Altíssim és terrible, rei suprem de tot el món. Ha subjectat els pobles al nostre domini, i ha posat les nacions als nostres peus; ell ens escull la seva heretat, orgull de Jacob, el seu estimat."  Selah

REFLEXIÓ: 

Selah... 

En triomfant escena, 

Jehová imposa, Jehová ordena.

De revoltades a subjectes,

les nacions a una observen

al Senyor i Déu en La seva grandesa. 

Selah...

I d'un poble cap a la resta de les nacions, Déu tràfic a l'home,

el redimeix, el transforma,

el fa seu...

El poble hereta i proclama El seu nom. 

APLICACIÓ: 

No és per sempre l'aflicció del just, 

ni sense finalitat, la seva espera.

Per què permet Déu que els seus fills passin per proves i conseqüències adverses en aquest món, podent-los-hi portar directament i fins i tot podent, amb El seu poder, destruir-lo o transformar-lo tot amb tan sols La seva paraula? 

Déu és amor,  igual que Ell coexisteix en Les seves tres Persones en una eterna relació amb si, en amor, així mateix va crear a l'home amb la intencionalitat de ser objecte de participació del seu amor, en perfecta comunió. 

Però Déu ens va fer amb llibertat d'elecció, perquè els nostres actes d'adoració cap a Ell anessin sincers i voluntaris i no forçats o  irracionals. 

Ah, si de l'home sortís de primeres el bon fer i el rebutjar tot el dolent, quantes proves i males conseqüències ens podríem evitar! 

Però fins als sants justificats en Crist vivim en aquesta lluita, que no cessarà fins que arribem a la perfecció segons l'altura del nostre Senyor Jesucrist. 

El poble de Déu no dista en el terrenal del procés espiritual de la vida del cristià. Sent que, podent haver executat moltes vegades la voluntat de Déu, com a llum a les nacions, com a exemple de nació santa i en cura i gaudi de la terra promesa; mes bé va desviar les seves mires cap al món, una vegada i una altra, contagiant-se del dolent, cedint terres i oblidant al Senyor de la promesa. 

No, Déu no retarda la seva promesa, tampoc la deixa inconclusa. Solament és que Ell no compleix el perfecte sobre l'imperfecte, sinó que el perfecte sobre el que ha estat purificat, perfeccionat, sense àpex ni escletxa d'alguna cosa que ho intentés tacar. 

ACCIÓ: 

Meditant en el triomfant Salm, tot arriba, record això que va escriure Pablo: 

Fl 3:13-14: "Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant, a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús."

Només queda una mica, i arribaré a la meta, no cedeixi la meva ment, no cedeixi la meva carn en descoratjaments ni temptacions. Prengui el meu ser l'alè en Crist i en l'Esperit, el domini propi. Només una mica més, i mentrestant, serveixi de testimoniatge a moltes ànimes, perquè Tu, Senyor, no retardes la teva promesa.

UN SELAH LLEVADO LLEVADO A CABO, Salmos 46:8-11.

UN SELAH LLEVADO A CABO

Venid, ved las obras de Jehová,
Que ha puesto asolamientos en la tierra.
Que hace cesar las guerras
hasta los fines de la tierra.
Que quiebra el arco, corta la lanza,
Y quema los carros en el fuego.
Estad quietos,
y conoced que yo soy Dios;
Seré exaltado entre las naciones;
enaltecido seré en la tierra.
Jehová de los ejércitos
está con nosotros;
Nuestro refugio es el Dios de Jacob.
Selah
Salmos 46:8-11

Selah... Y no ha dejado de sentir el  amparo, protección y vigor que ofrece Jehová de los ejércitos a su pueblo.

Selah... Y a la voz de mando, cesan las guerras, Dios lo hace cesar, inutiliza el mal con Su poder y con el furor de Su ira.

Selah... Y destaca la llamada de atención, nada sugerente sino imperativa, para que las naciones Lo miren, en toda Su grandeza, a Jehová de los Ejércitos.

Selah... Es el hermoso concluir de la estrofa, citado por segunda vez en el Salmo en confirmación y firmeza, "nuestro refugio es el Dios de Jacob".

APLICACIÓN:

¿A dónde me lleva el texto, sino a la posesión del trono de nuestro Señor Jesucristo, el Rey de reyes y Señor de señores?
Porque el salmo, de principio a fin, rezuma cual a voz de profeta, el proceso del final del tiempo de los gentiles.

Un paseo por el estremecimiento de la tierra, las angustias y las guerras hasta el gran trono del Señor Jesucristo en Su Santa Ciudad, en toda Su gloria y a la vista de todas las naciones.

ACCIÓN:

Un texto me despierta en la memoria, cuando Pablo de sus padecimientos, (no pocos) a causa de Cristo:

Porque esta leve tribulación momentánea produce en nosotros un cada vez más excelente y eterno peso de gloria; no mirando nosotros las cosas que se ven, sino las que no se ven; pues las cosas que se ven son temporales, pero las que no se ven son eternas.
2 Corintios 4:17-18

Amado Padre celestial, perdóname por dejarme amedrentar en las dificultades de lo cotidiano. Fortaléceme y recuérdame que el sufrimiento, a nivel que sea, es perecedero, no permanece, mas Tú eres Eterno, Fiel y Verdadero, y veré el cumplimiento de Tu promesa cuando ne encuentre en Tu presencia, en toda Tu gloria y majestad.
Enséñame a mostrar al mundo el temple y la fortaleza de quien vive afianzado en Cristo, esperanza de vida eterna y  de la gloria venidera, para que puedas disfrutar de ello muchas almas.

🇦🇩 CATALÀ

UN SELAH DUT A TERME

Sl 46:8-11: "Veniu i mireu les gestes del Senyor. Que n’ha fet de prodigis en la terra! Detura les guerres fins a l’extrem del país, trenca l’arc i parteix la llança, i llença al foc els escuts. Desistiu i sapigueu que jo sóc Déu; domino sobre les nacions, domino sobre la terra. El Senyor de l’univers és amb nos-altres, el nostre refugi és el Déu de Jacob."
Selah

Selah... I no ha deixat de sentir la  empara, protecció i vigor que ofereix Jehová dels exèrcits al seu poble.

Selah... I a la veu de comandament, cessen les guerres, Déu ho fa cessar, inutilitza el mal amb El seu poder i amb el furor de La seva ira.

Selah... I destaca el crit d'atenció, gens suggeridor sinó imperativa, perquè les nacions Ho mirin, en tota La seva grandesa, a Jehová dels Exèrcits.

Selah... És el bell concloure de l'estrofa, citat per segona vegada en el Salm en confirmació i fermesa, "el nostre refugi és el Déu de Jacob".

APLICACIÓ:

A on em porta el text, sinó a la possessió del tron se'l nostre Senyor Jesucrist, el Rei de reis i Senyor de senyors?
Perquè el salm, de principi a fi, traspua com a veu de profeta, el procés del final del temps dels gentils.

Un passeig pel sotrac de la terra, les angoixes i les guerres fins al gran tron del Senyor Jesucrist en La seva santa ciutat, en tota La seva glòria i a la vista de totes les nacions.

ACCIÓ:

Un text em desperta en la memòria, quan Pablo dels seus patiments (no pocs) a causa de Crist:

2Co 4:17-18: "Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi. El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre."

Estimat Pare celestial, perdona'm per deixar-me acoquinar en les dificultats del quotidià. Enforteix-me i recorda'm que el sofriment, a nivell que sigui, és perible, no roman, mes Tu ets Etern, Fidel i Veritable, i veuré el compliment de La teva promesa quan em trobi en La teva presència, en tota La teva glòria i majestat.
Ensenya'm a mostrar al món el tremp i la fortalesa de qui viu afermat en Crist, esperança de vida eterna i  de la glòria esdevenidora, perquè puguis gaudir d'això moltes ànimes.

UN SELAH DE REFUGIO, Salmos 46:4:7

Del río sus corrientes alegran
la ciudad de Dios,
El santuario de las moradas del Altísimo. Dios está en medio de ella;
no será conmovida.
Dios la ayudará al clarear la mañana. Bramaron las naciones,
titubearon los reinos;
Dio él su voz, se derritió la tierra.
Jehová de los ejércitos está con nosotros;
Nuestro refugio es el Dios de Jacob.
Selah
Salmos 46:4-7

REFLEXIÓN:

Selah... Y de Coré aún salió algo bueno, que reservó Dios hasta los tiempos de las alabanzas junto con el rey David.
Los bebés que Dios guardó de ser tragados por la tierra en el desierto, y ahora contratados para plasmar en letra la palabra de Dios como esta, que nos traslada a la ciudad celestial desde una retrospectiva de la disposición de tiendas en el desierto, y el Tabernáculo en medio de ellos.

Bien pueden conocer el sufrimiento del desprecio, a lo largo de las generaciones, los hijos de Coré, desde que él decidió, en su error, montar lo que nosotros podemos conocer como un golpe de estado, contra Moisés y Aarón.

En esta ocasión, el autor de este Salmo, hijo de Coré, se ha sumergido en un escenario apocalíptico que se centra en el contraste entre la perfecta paz en la ciudad de Dios, y el resto de las naciones en sus rebeldes contradicciones.

APLICACIÓN:

Una verdad Teológica indiscutible es la del establecimiento del reino de Dios y es, además, el propósito principal de Dios en el transcurso de toda la historia de la humanidad.

Cierto es que Dios ha establecido un tiempo de gracia y misericordia para que el hombre se arrepienta y pueda ser justificado a través del sacrificio de Jesús en la cruz, quien pagó, con su propia sangre, la remisión de nuestros pecados.

Aún así hay y habrán muchos que rechacen al Señor, y profieran maldades diversas contra los hijos de Dios y Su santo pueblo.

Pero Dios nos manda a guardarnos en mansedumbre, no buscando nuestra venganza, pues somos llamados a ser como Cristo, con corazón manso y humilde y, como bien nos dejó dicho el Señor:

Pues conocemos al que dijo: Mía es la venganza, yo daré el pago, dice el Señor. Y otra vez: El Señor juzgará a su pueblo.
Hebreos 10:30

Llegará el día en que Dios dará el pago de toda maldad sobre la tierra.

ACCIÓN:

Con lo leído, medito, y extraigo una de las  enseñanzas que nos deja el Padre en Su palabra, y me encamina rectamente en confrontación con mi carne.

Pues recuerdo lo que escribió Pablo a los Romanos tocante al tema:

No os venguéis vosotros mismos, amados míos, sino dejad lugar a la ira de Dios; porque escrito está: Mía es la venganza, yo pagaré, dice el Señor. Así que, si tu enemigo tuviere hambre, dale de comer; si tuviere sed, dale de beber; pues haciendo esto, ascuas de fuego amontonarás sobre su cabeza. No seas vencido de lo malo, sino vence con el bien el mal.
Romanos 12:19-21

Y veo que el sentimiento de venganza no trae nada bueno al hombre (porque el Único que sabe conjugar a la perfección los atributos de la ira y el amor, sin nada escatimar de ellos, en perfecta armonía, es Dios), pues nuestra limitación impide que podamos albergar amor e ira al mismo tiempo, el consejo Divino es que guardemos de Dios, el amor y le dejemos a Él la aplicación de Su ira en el tiempo que haya de ser.

Solo me queda hacer ejercicio de memoria en corrección de esta actitud vengativa,que solo nace de mi orgullo y me aleja de Cristo.

Señor, Dios Todo Poderoso y Padre Amado, gracias por Tu perfecta palabra que convierte el alma, gracias por la confrontación y la oportunidad de forjarme día a día cada vez un poco más  al carácter de Cristo.

🇦🇩CATALÀ

Del riu els seus corrents alegren
la ciutat de Déu,
El santuari dels estatges de l'Altíssim. Déu està enmig d'ella;
no serà commoguda.
Déu l'ajudarà en clarejar el matí. Van bramar les nacions,
van titubejar els regnes;
Va donar ell la seva veu, es va fondre la terra.
Jehová dels exèrcits està amb nosaltres;
El nostre refugi és el Déu de Jacob.
Selah
Salms 46:4-7

REFLEXIÓ:

Selah... I de Coré encara va sortir una cosa bona, que va reservar Déu fins als temps de les lloances juntament amb el rei David.
Els bebès que Déu va guardar de ser empassats per la terra en el desert, i ara contractats per a plasmar en lletra la paraula de Déu com aquesta, que ens trasllada a la ciutat celestial des d'una retrospectiva de la disposició de botigues en el desert, i el Tabernacle enmig d'ells.

Bé poden conèixer el sofriment del menyspreu, al llarg de les generacions, els fills de Coré, des que ell va decidir, en el seu error, muntar el que nosaltres podem conèixer com un cop d'estat, contra Moisès i Aarón.

En aquesta ocasió, l'autor d'aquest Salm, fill de Coré, s'ha submergit en un escenari apocalíptic que se centra en el contrast entre de la perfecta pau a la ciutat de Déu, i la resta de les nacions en les seves rebels contradiccions.

APLICACIÓ:

Una veritat Teològica indiscutible és la de l'establiment del regne de Déu i és, a més, el propòsit principal de Déu en el transcurs de tota la història de la humanitat.

Cert és que Déu ha establert un temps de gràcia i misericòrdia perquè l'home de penedeixi i pugui ser justificat a través del sacrifici de Jesús en la creu, qui va pagar, amb la seva pròpia sang, la remissió dels nostres pecats.

Encara així hi ha i hauran molts que rebutgin al Senyor, i profereixin maldats diverses contra els fills de Déu i El seu sant poble.

Però Déu ens mana a guardar-nos en mansuetud, no buscant la nostra venjança, perquè som cridats a ser com Crist, amb cor mans i humil i, com bé ens va deixar dit el Senyor:

Perquè coneixem al que va dir: Meva és la venjança, jo donaré el pagament, diu el Senyor. I una altra vegada: El Senyor jutjarà al seu poble.
Hebreus 10.30

Arribarà el dia en què Déu donarà el pagament de tota maldat sobre la terra.

ACCIÓ:

Amb el llegit, medito, i extrec una de els  ensenyaments que ens deixa el Pare en La seva paraula, i m'encamina rectament en confrontació amb la meva carn.

Perquè recordo el que va escriure Pablo als Romans tocant al tema:

No us vengeu vosaltres mateixos, estimats meus, sinó deixeu lloc a la ira de Déu; perquè escrit està: Meva és la venjança, jo pagaré, diu el Senyor. Així que, si el teu enemic tingués gana, dóna-li menjar; si tingués set, dóna-li beure; perquè fent això, brases de foc amuntegaràs sobre el seu cap. No siguis vençut del dolent, sinó venç amb el bé el mal.
Romans 12.19-21

I veig que el sentiment de venjança no porta gens bo a l'home (perquè l'Únic que sap conjugar a la perfecció els atributs de la ira i l'amor, sense res escatimar d'ells, en perfecta harmonia, és Déu), perquè la nostra limitació impedeix que puguem albergar amor i ira al mateix temps, el consell Diví és que guardem de Déu, l'amor i li deixem a Ell l'aplicació de La seva ira en el temps que hagi de ser.

Només em queda fer exercici de memòria en correcció d'aquesta actitud venjativa,que només neix del meu orgull i m'allunya de Crist.

Senyor, Déu Tot Poderós i Pare Estimat, gràcies per La teva perfecta paraula que converteix l'ànima, gràcies per la confrontació i l'oportunitat de forjar-me dia a dia cada vegada una mica més  al caràcter de Crist.

UN SELAH CON TESÓN, Salmos 46:1-3

Dios es nuestro amparo y fortaleza,
Nuestro pronto auxilio en las tribulaciones. Por tanto, no temeremos,
aunque la tierra sea removida,
Y se traspasen los montes
al corazón del mar;
Aunque bramen y se turben sus aguas,
Y tiemblen los montes
a causa de su braveza.
Selah
Salmos 46:1-3

REFLEXIÓN

Selah... Y el Levita, descendiente de Coré, carga todo el peso del cántico en el primer verso, en alabanza a Dios por :

-Su amparo y fortaleza.

Cuando el favor y la protección del Creador se posó sobre el pueblo prometido a Abraham mientras miraba las estrellas, estos no se apartaron ya más de él, ni se apartará, pues aún en los tiempos de juicio en silencio y oscuridad, Dios los hizo prevalecer, y permanecen.
Asimismo los nutrió en vigor, no solo en las batallas, de otro modo, a faraón no le habría sido necesario someterlos en esclavitud por temor a su abundante progenie.

- Su pronto auxilio en las tribulaciones.

Recalcado, por si acaso, para que no se confunda el oyente y piense de Israel como un pueblo consentido, deja claro en cuál escenario se lleva a cabo este auxilio de Dios, dispuesto, tan pronto se alza el clamor de su pueblo.

Selah... Y el tesón toma más cuerpo conforme el autor del Salmo va in crescendo en ejemplos de calamidades. Digamos que si un matemático trasladara estas letras a su idioma, lo relataría como una regla de tres inversamente proporcional, donde a mayor descripción del desastre menor sea su temor.

APLICACIÓN:

El pasaje bien podría estar describiendo un escenario apocalíptico.
Sabemos que, como iglesia, no vamos a presenciar este escenario. Mas teniendo detalle en la Palabra sobre el qué será, nos podemos hacer una idea de cuán grande esfuerzo por perseverar y mantenerse firme en la fe, va a tener que hacer uso Israel o, mas concretamente, los sellados, sin escatimar a quien en esos tiempos tome la decisión de aceptar el evangelio del reino, el cual será predicado por todo el mundo.

El reino de Dios es Su plan desde antes de crear al hombre. Este plan debería haber sido puesto en práctica por Adán, quien debiera haber reinado por mano de Dios, o , como mínimo, haber contribuido en la preparación del mismo.

Pero todos sabemos que Adán acabó, no solo expulsado del jardín de Eden, sino también de la propia vida, y que sólo hay un modo de poder ingresar de nuevo, que es a través de Cristo el Señor, quien, en contraste con el primer Adán, vino a quitar de nosotros la paga del pecado, el cual es la muerte.

Porque por cuanto la muerte entró por un hombre, también por un hombre la resurrección de los muertos.
1 Corintios 15:21

En definitiva, aunque el plan de Dios pareció haberse truncado tan pronto la mano de Eva arrancó ese fruto, la voluntad de Divina es soberana, inalterable, y perdurable a través de los siglos. Tarde o temprano Su reino será establecido.

ACCIÓN:

¡Qué alivio tener a Cristo, quien nos justifica delante de Dios y nos guarda del furor de Su ira!

Aun así, y reflexionada la letra, se evidencia mi falta de madurez, temple y fortaleza ante situaciones de peligro. Sabiendo que Dios es mi Padre y, por ende, en Él tengo el cuidado y las fuerzas que necesito, sea también que mis pensamientos sepan apuntalarse en la Roca Eterna y no se desmoronen al primer sintoma de problemas.

Y un texto quiero aportar:

En el amor no hay temor, sino que el perfecto amor echa fuera el temor; porque el temor lleva en sí castigo. De donde el que teme, no ha sido perfeccionado en el amor.
1 Juan 4:18

Padre Amado, Dios Todo Poderoso y Excelso Rey, gracias por Tu inconmensurable amor en este plan tan maravilloso que ha permitido la subsistencia del hombre a pesar de haber pecado desde el primero, hecho por Tus manos y aún siendo a imagen y semejanza de Ti. Asimismo te pido perdón por pensarme debil, no en lo físico, ya que la carne se corrompe y muere. Sino en cuanto a mi ánimo, y esto es un claro desplante ante Ti, quien me aseguras la vida eterna y el salvaguardarme del mal de mi alma. Señor, susténtame según tu Palabra, cuando me azote el aventador de la ansiedad. 

🇦🇩CATALÀ

Sl 46:1-3: "(Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Càntic.) Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes."
Selah

REFLEXIÓ

Selah... I el Levita, descendent de Coré, càrrega tot el pes del càntic en el primer vers, en lloança a Déu per:

-La seva empara i fortalesa.

Quan el favor i la protecció del Creador es va posar sobre el poble promès a Abraham mentre mirava les estrelles, aquests no es van apartar ja més d'ell, ni s'apartarà, perquè encara en els temps de judici en silenci i foscor, Déu els va fer prevaler, i romanen.
Així mateix els va nodrir en vigor, no sols en les batalles, d'una altra manera, a faraó no li hauria estat necessari sotmetre'ls en esclavitud per temor a la seva abundant progènie.

- El seu ràpid auxili en les tribulacions.

Recalcat, per si de cas, perquè no es confongui l'oïdor i pensi d'Israel com un poble consentit, deixa clar en quin escenari es duu a terme aquest auxili de Déu, disposat, tan aviat s'alça el clam del seu poble.

Selah... I la tenacitat presa més cos conforme l'autor del Salm va in crescendo en exemples de calamitats. Diguem que si un matemàtic traslladés aquestes lletres al seu idioma, el relataria com una regla de tres inversament proporcional, on a major descripció del desastre menor sigui el seu temor.

APLICACIÓ:

El passatge bé podria estar descrivint un escenari apocalíptic.
Sabem que, com a església, no presenciarem aquest escenari. Mes tenint detall en la Paraula sobre el què serà, ens podem fer una idea de que gran esforç per perseverar i mantenir-se ferm en la fe, haurà de fer ús Israel o, mes concretament, els segellaments, sense escatimar a qui en aquests temps prengui la decisió d'acceptar l'evangeli del regne, el qual serà predicat per tot el món.

El regne de Déu és El seu pla des d'abans de crear a l'home. Aquest pla hauria d'haver estat posat en pràctica per Adán, qui hagués d'haver regnat per mà de Déu, o , com a mínim, haver contribuït en la preparació d'aquest.

Però tots sabem que Adán va acabar, no sols expulsat del jardí de Eden, sinó també de la pròpia vida, i que només hi ha una manera de poder ingressar de nou, que és a través de Crist el Senyor, qui, en contrast amb el primer Adán, va venir a llevar de nosaltres la paga del pecat, el qual és la mort.

1Co 15:21: "Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resur-recció dels morts."

En definitiva, encara que el pla de Déu va semblar haver-se truncat tan aviat la mà de eva va arrencar aquest fruit, la voluntat de Divina és sobirana, inalterable, i perdurable a través dels segles. Tard o d'hora El seu regne serà establert.

ACCIÓ:

Quin alleujament tenir a Crist, qui ens justifica davant de Déu i ens guarda del furor de La seva ira!

Així i tot, i reflexionada la lletra, s'evidencia la meva falta de maduresa, tremp i fortalesa davant situacions de perill. Sabent que Déu és el meu Pare i, per tant, en Ell tinc la cura i les forces que necessito, sigui també que els meus pensaments sàpiguen apuntalar-se en la Roca Eterna i no s'enfonsin al primer sintoma de problemes.

I un text vull aportar:

1Jn 4:18: "En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor."

Pare Estimat, Déu Tot Poderós i Excels Rei, gràcies pel teu incommensurable amor en aquest pla tan meravellós que ha permès la subsistència de l'home malgrat haver pecat des del primer, fet per Les teves mans i encara sent a imatge i semblança de Tu. Així mateix et demano perdó per pensar-me feble, no en el físic, ja que la carn es corromp i mor. Sinó quant al meu ànim, i això és una clara descaradura davant teu, qui m'assegures la vida eterna i el salvaguardar-me del mal de la meva ànima. Senyor, sustenta'm segons la teva Paraula, quan m'assoti l'aventador de l'ansietat.