UN SELAH DE REFUGIO, Salmos 46:4:7

Del río sus corrientes alegran
la ciudad de Dios,
El santuario de las moradas del Altísimo. Dios está en medio de ella;
no será conmovida.
Dios la ayudará al clarear la mañana. Bramaron las naciones,
titubearon los reinos;
Dio él su voz, se derritió la tierra.
Jehová de los ejércitos está con nosotros;
Nuestro refugio es el Dios de Jacob.
Selah
Salmos 46:4-7

REFLEXIÓN:

Selah... Y de Coré aún salió algo bueno, que reservó Dios hasta los tiempos de las alabanzas junto con el rey David.
Los bebés que Dios guardó de ser tragados por la tierra en el desierto, y ahora contratados para plasmar en letra la palabra de Dios como esta, que nos traslada a la ciudad celestial desde una retrospectiva de la disposición de tiendas en el desierto, y el Tabernáculo en medio de ellos.

Bien pueden conocer el sufrimiento del desprecio, a lo largo de las generaciones, los hijos de Coré, desde que él decidió, en su error, montar lo que nosotros podemos conocer como un golpe de estado, contra Moisés y Aarón.

En esta ocasión, el autor de este Salmo, hijo de Coré, se ha sumergido en un escenario apocalíptico que se centra en el contraste entre la perfecta paz en la ciudad de Dios, y el resto de las naciones en sus rebeldes contradicciones.

APLICACIÓN:

Una verdad Teológica indiscutible es la del establecimiento del reino de Dios y es, además, el propósito principal de Dios en el transcurso de toda la historia de la humanidad.

Cierto es que Dios ha establecido un tiempo de gracia y misericordia para que el hombre se arrepienta y pueda ser justificado a través del sacrificio de Jesús en la cruz, quien pagó, con su propia sangre, la remisión de nuestros pecados.

Aún así hay y habrán muchos que rechacen al Señor, y profieran maldades diversas contra los hijos de Dios y Su santo pueblo.

Pero Dios nos manda a guardarnos en mansedumbre, no buscando nuestra venganza, pues somos llamados a ser como Cristo, con corazón manso y humilde y, como bien nos dejó dicho el Señor:

Pues conocemos al que dijo: Mía es la venganza, yo daré el pago, dice el Señor. Y otra vez: El Señor juzgará a su pueblo.
Hebreos 10:30

Llegará el día en que Dios dará el pago de toda maldad sobre la tierra.

ACCIÓN:

Con lo leído, medito, y extraigo una de las  enseñanzas que nos deja el Padre en Su palabra, y me encamina rectamente en confrontación con mi carne.

Pues recuerdo lo que escribió Pablo a los Romanos tocante al tema:

No os venguéis vosotros mismos, amados míos, sino dejad lugar a la ira de Dios; porque escrito está: Mía es la venganza, yo pagaré, dice el Señor. Así que, si tu enemigo tuviere hambre, dale de comer; si tuviere sed, dale de beber; pues haciendo esto, ascuas de fuego amontonarás sobre su cabeza. No seas vencido de lo malo, sino vence con el bien el mal.
Romanos 12:19-21

Y veo que el sentimiento de venganza no trae nada bueno al hombre (porque el Único que sabe conjugar a la perfección los atributos de la ira y el amor, sin nada escatimar de ellos, en perfecta armonía, es Dios), pues nuestra limitación impide que podamos albergar amor e ira al mismo tiempo, el consejo Divino es que guardemos de Dios, el amor y le dejemos a Él la aplicación de Su ira en el tiempo que haya de ser.

Solo me queda hacer ejercicio de memoria en corrección de esta actitud vengativa,que solo nace de mi orgullo y me aleja de Cristo.

Señor, Dios Todo Poderoso y Padre Amado, gracias por Tu perfecta palabra que convierte el alma, gracias por la confrontación y la oportunidad de forjarme día a día cada vez un poco más  al carácter de Cristo.

🇦🇩CATALÀ

Del riu els seus corrents alegren
la ciutat de Déu,
El santuari dels estatges de l'Altíssim. Déu està enmig d'ella;
no serà commoguda.
Déu l'ajudarà en clarejar el matí. Van bramar les nacions,
van titubejar els regnes;
Va donar ell la seva veu, es va fondre la terra.
Jehová dels exèrcits està amb nosaltres;
El nostre refugi és el Déu de Jacob.
Selah
Salms 46:4-7

REFLEXIÓ:

Selah... I de Coré encara va sortir una cosa bona, que va reservar Déu fins als temps de les lloances juntament amb el rei David.
Els bebès que Déu va guardar de ser empassats per la terra en el desert, i ara contractats per a plasmar en lletra la paraula de Déu com aquesta, que ens trasllada a la ciutat celestial des d'una retrospectiva de la disposició de botigues en el desert, i el Tabernacle enmig d'ells.

Bé poden conèixer el sofriment del menyspreu, al llarg de les generacions, els fills de Coré, des que ell va decidir, en el seu error, muntar el que nosaltres podem conèixer com un cop d'estat, contra Moisès i Aarón.

En aquesta ocasió, l'autor d'aquest Salm, fill de Coré, s'ha submergit en un escenari apocalíptic que se centra en el contrast entre de la perfecta pau a la ciutat de Déu, i la resta de les nacions en les seves rebels contradiccions.

APLICACIÓ:

Una veritat Teològica indiscutible és la de l'establiment del regne de Déu i és, a més, el propòsit principal de Déu en el transcurs de tota la història de la humanitat.

Cert és que Déu ha establert un temps de gràcia i misericòrdia perquè l'home de penedeixi i pugui ser justificat a través del sacrifici de Jesús en la creu, qui va pagar, amb la seva pròpia sang, la remissió dels nostres pecats.

Encara així hi ha i hauran molts que rebutgin al Senyor, i profereixin maldats diverses contra els fills de Déu i El seu sant poble.

Però Déu ens mana a guardar-nos en mansuetud, no buscant la nostra venjança, perquè som cridats a ser com Crist, amb cor mans i humil i, com bé ens va deixar dit el Senyor:

Perquè coneixem al que va dir: Meva és la venjança, jo donaré el pagament, diu el Senyor. I una altra vegada: El Senyor jutjarà al seu poble.
Hebreus 10.30

Arribarà el dia en què Déu donarà el pagament de tota maldat sobre la terra.

ACCIÓ:

Amb el llegit, medito, i extrec una de els  ensenyaments que ens deixa el Pare en La seva paraula, i m'encamina rectament en confrontació amb la meva carn.

Perquè recordo el que va escriure Pablo als Romans tocant al tema:

No us vengeu vosaltres mateixos, estimats meus, sinó deixeu lloc a la ira de Déu; perquè escrit està: Meva és la venjança, jo pagaré, diu el Senyor. Així que, si el teu enemic tingués gana, dóna-li menjar; si tingués set, dóna-li beure; perquè fent això, brases de foc amuntegaràs sobre el seu cap. No siguis vençut del dolent, sinó venç amb el bé el mal.
Romans 12.19-21

I veig que el sentiment de venjança no porta gens bo a l'home (perquè l'Únic que sap conjugar a la perfecció els atributs de la ira i l'amor, sense res escatimar d'ells, en perfecta harmonia, és Déu), perquè la nostra limitació impedeix que puguem albergar amor i ira al mateix temps, el consell Diví és que guardem de Déu, l'amor i li deixem a Ell l'aplicació de La seva ira en el temps que hagi de ser.

Només em queda fer exercici de memòria en correcció d'aquesta actitud venjativa,que només neix del meu orgull i m'allunya de Crist.

Senyor, Déu Tot Poderós i Pare Estimat, gràcies per La teva perfecta paraula que converteix l'ànima, gràcies per la confrontació i l'oportunitat de forjar-me dia a dia cada vegada una mica més  al caràcter de Crist.

UN SELAH CON TESÓN, Salmos 46:1-3

Dios es nuestro amparo y fortaleza,
Nuestro pronto auxilio en las tribulaciones. Por tanto, no temeremos,
aunque la tierra sea removida,
Y se traspasen los montes
al corazón del mar;
Aunque bramen y se turben sus aguas,
Y tiemblen los montes
a causa de su braveza.
Selah
Salmos 46:1-3

REFLEXIÓN

Selah... Y el Levita, descendiente de Coré, carga todo el peso del cántico en el primer verso, en alabanza a Dios por :

-Su amparo y fortaleza.

Cuando el favor y la protección del Creador se posó sobre el pueblo prometido a Abraham mientras miraba las estrellas, estos no se apartaron ya más de él, ni se apartará, pues aún en los tiempos de juicio en silencio y oscuridad, Dios los hizo prevalecer, y permanecen.
Asimismo los nutrió en vigor, no solo en las batallas, de otro modo, a faraón no le habría sido necesario someterlos en esclavitud por temor a su abundante progenie.

- Su pronto auxilio en las tribulaciones.

Recalcado, por si acaso, para que no se confunda el oyente y piense de Israel como un pueblo consentido, deja claro en cuál escenario se lleva a cabo este auxilio de Dios, dispuesto, tan pronto se alza el clamor de su pueblo.

Selah... Y el tesón toma más cuerpo conforme el autor del Salmo va in crescendo en ejemplos de calamidades. Digamos que si un matemático trasladara estas letras a su idioma, lo relataría como una regla de tres inversamente proporcional, donde a mayor descripción del desastre menor sea su temor.

APLICACIÓN:

El pasaje bien podría estar describiendo un escenario apocalíptico.
Sabemos que, como iglesia, no vamos a presenciar este escenario. Mas teniendo detalle en la Palabra sobre el qué será, nos podemos hacer una idea de cuán grande esfuerzo por perseverar y mantenerse firme en la fe, va a tener que hacer uso Israel o, mas concretamente, los sellados, sin escatimar a quien en esos tiempos tome la decisión de aceptar el evangelio del reino, el cual será predicado por todo el mundo.

El reino de Dios es Su plan desde antes de crear al hombre. Este plan debería haber sido puesto en práctica por Adán, quien debiera haber reinado por mano de Dios, o , como mínimo, haber contribuido en la preparación del mismo.

Pero todos sabemos que Adán acabó, no solo expulsado del jardín de Eden, sino también de la propia vida, y que sólo hay un modo de poder ingresar de nuevo, que es a través de Cristo el Señor, quien, en contraste con el primer Adán, vino a quitar de nosotros la paga del pecado, el cual es la muerte.

Porque por cuanto la muerte entró por un hombre, también por un hombre la resurrección de los muertos.
1 Corintios 15:21

En definitiva, aunque el plan de Dios pareció haberse truncado tan pronto la mano de Eva arrancó ese fruto, la voluntad de Divina es soberana, inalterable, y perdurable a través de los siglos. Tarde o temprano Su reino será establecido.

ACCIÓN:

¡Qué alivio tener a Cristo, quien nos justifica delante de Dios y nos guarda del furor de Su ira!

Aun así, y reflexionada la letra, se evidencia mi falta de madurez, temple y fortaleza ante situaciones de peligro. Sabiendo que Dios es mi Padre y, por ende, en Él tengo el cuidado y las fuerzas que necesito, sea también que mis pensamientos sepan apuntalarse en la Roca Eterna y no se desmoronen al primer sintoma de problemas.

Y un texto quiero aportar:

En el amor no hay temor, sino que el perfecto amor echa fuera el temor; porque el temor lleva en sí castigo. De donde el que teme, no ha sido perfeccionado en el amor.
1 Juan 4:18

Padre Amado, Dios Todo Poderoso y Excelso Rey, gracias por Tu inconmensurable amor en este plan tan maravilloso que ha permitido la subsistencia del hombre a pesar de haber pecado desde el primero, hecho por Tus manos y aún siendo a imagen y semejanza de Ti. Asimismo te pido perdón por pensarme debil, no en lo físico, ya que la carne se corrompe y muere. Sino en cuanto a mi ánimo, y esto es un claro desplante ante Ti, quien me aseguras la vida eterna y el salvaguardarme del mal de mi alma. Señor, susténtame según tu Palabra, cuando me azote el aventador de la ansiedad. 

🇦🇩CATALÀ

Sl 46:1-3: "(Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Càntic.) Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes."
Selah

REFLEXIÓ

Selah... I el Levita, descendent de Coré, càrrega tot el pes del càntic en el primer vers, en lloança a Déu per:

-La seva empara i fortalesa.

Quan el favor i la protecció del Creador es va posar sobre el poble promès a Abraham mentre mirava les estrelles, aquests no es van apartar ja més d'ell, ni s'apartarà, perquè encara en els temps de judici en silenci i foscor, Déu els va fer prevaler, i romanen.
Així mateix els va nodrir en vigor, no sols en les batalles, d'una altra manera, a faraó no li hauria estat necessari sotmetre'ls en esclavitud per temor a la seva abundant progènie.

- El seu ràpid auxili en les tribulacions.

Recalcat, per si de cas, perquè no es confongui l'oïdor i pensi d'Israel com un poble consentit, deixa clar en quin escenari es duu a terme aquest auxili de Déu, disposat, tan aviat s'alça el clam del seu poble.

Selah... I la tenacitat presa més cos conforme l'autor del Salm va in crescendo en exemples de calamitats. Diguem que si un matemàtic traslladés aquestes lletres al seu idioma, el relataria com una regla de tres inversament proporcional, on a major descripció del desastre menor sigui el seu temor.

APLICACIÓ:

El passatge bé podria estar descrivint un escenari apocalíptic.
Sabem que, com a església, no presenciarem aquest escenari. Mes tenint detall en la Paraula sobre el què serà, ens podem fer una idea de que gran esforç per perseverar i mantenir-se ferm en la fe, haurà de fer ús Israel o, mes concretament, els segellaments, sense escatimar a qui en aquests temps prengui la decisió d'acceptar l'evangeli del regne, el qual serà predicat per tot el món.

El regne de Déu és El seu pla des d'abans de crear a l'home. Aquest pla hauria d'haver estat posat en pràctica per Adán, qui hagués d'haver regnat per mà de Déu, o , com a mínim, haver contribuït en la preparació d'aquest.

Però tots sabem que Adán va acabar, no sols expulsat del jardí de Eden, sinó també de la pròpia vida, i que només hi ha una manera de poder ingressar de nou, que és a través de Crist el Senyor, qui, en contrast amb el primer Adán, va venir a llevar de nosaltres la paga del pecat, el qual és la mort.

1Co 15:21: "Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resur-recció dels morts."

En definitiva, encara que el pla de Déu va semblar haver-se truncat tan aviat la mà de eva va arrencar aquest fruit, la voluntat de Divina és sobirana, inalterable, i perdurable a través dels segles. Tard o d'hora El seu regne serà establert.

ACCIÓ:

Quin alleujament tenir a Crist, qui ens justifica davant de Déu i ens guarda del furor de La seva ira!

Així i tot, i reflexionada la lletra, s'evidencia la meva falta de maduresa, tremp i fortalesa davant situacions de perill. Sabent que Déu és el meu Pare i, per tant, en Ell tinc la cura i les forces que necessito, sigui també que els meus pensaments sàpiguen apuntalar-se en la Roca Eterna i no s'enfonsin al primer sintoma de problemes.

I un text vull aportar:

1Jn 4:18: "En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor."

Pare Estimat, Déu Tot Poderós i Excels Rei, gràcies pel teu incommensurable amor en aquest pla tan meravellós que ha permès la subsistència de l'home malgrat haver pecat des del primer, fet per Les teves mans i encara sent a imatge i semblança de Tu. Així mateix et demano perdó per pensar-me feble, no en el físic, ja que la carn es corromp i mor. Sinó quant al meu ànim, i això és una clara descaradura davant teu, qui m'assegures la vida eterna i el salvaguardar-me del mal de la meva ànima. Senyor, sustenta'm segons la teva Paraula, quan m'assoti l'aventador de l'ansietat.

UN SELAH EXCLAMATIVO, Salmos 44:1-8

Oh Dios, con nuestros oídos hemos oído,
nuestros padres nos han contado,
La obra que hiciste en sus días,
en los tiempos antiguos. Tú con tu mano echaste las naciones,
y los plantaste a ellos;
Afligiste a los pueblos, y los arrojaste.
Porque no se apoderaron de la tierra
por su espada,
Ni su brazo los libró; Sino tu diestra,
y tu brazo, y la luz de tu rostro,
Porque te complaciste en ellos.
Tú, oh Dios, eres mi rey;
Manda salvación a Jacob.
Por medio de ti
sacudiremos a nuestros enemigos;
En tu nombre hollaremos
a nuestros adversarios.
Porque no confiaré en mi arco,
Ni mi espada me salvará;
Pues tú nos has guardado
de nuestros enemigos,
Y has avergonzado
a los que nos aborrecían.
En Dios nos gloriaremos todo el tiempo,
Y para siempre alabaremos tu nombre. Selah
Salmos 44:1-8

REFLEXIÓN:

Selah... De los hijos de Coré, uno que exclama y calla, en el Selah, en pausa de asimilación de todo favor en batalla recibida por mano de Dios.

Victorias dadas a sus padres, en los tiempos de cumplimientos de promesas y de obediencias del pueblo.

Selah... Y el Levita se ensancha en alabanzas, en recuento de lo bueno que es tener el favor de Dios de su parte. Un pueblo mirado con los ojos complacientes, el pueblo que cohabitó con su Creador en el mismo campamento.

La petición se ha lanzado, manda salvación a Jacob, por si acaso...

Alardes de adelantarse en una nueva victoria, por cuanto sabe "si nos volvemos a Dios Él nos oirá, y nos dará otra victoria, porque en Él confiamos, Él es fiel, lo hará otra vez".

La voz exclamativa se dirige al pensamiento concluyendo la alabanza con el selah.

APLICACIÓN:

Como Dios ha ido preservando a su pueblo a lo largo de la historia, es un hecho innegable. Donde tantos adversarios se han levantado contra Israel, tantos aniquiladores en potencia los podría haber acabado en varias ocasiones de sobre la faz de la tierra... Pero nada ni nadie prevalece contra el plan de Dios, el cual es desde antes de la fundación del mundo y se cumplirá, oponga quien se oponga.

Ya se ha ido dando cumplimiento, en lo que Israel aún le es velado a sus ojos, con el misterio de la iglesia de Cristo, aquel Mesías que el mismo Israel (nación, no persona) mandó a la cruz, y el mismo Mesías que están esperando para establecer su reino prometido aquí en la tierra.

Pensamos erróneamente que la inmutabilidad de Dios atañe también a la dispensación de Su favor o en Su forma de proceder y comunicarse. Nada más lejos de la realidad, y esto se comprueba en el transcurso de los tiempos en la lectura Bíblica, la cual nos muestra Su forma progresiva de revelarse hacia el hombre y sus diferentes formas de tratar con él según se suceden las generaciones.

No era muy descabellado pensar, por parte del autor del Salmo 44, que Dios iba a volver a darles la victoria, por cuanto su historial lo avalaba.

Pero el razonamiento del hombre, ni aún su propia fe y alabanzas, pueden alterar el orden de Dios en su plan Divino, aunque esto incluya un cambio en su forma de proceder.

ACCIÓN:
Leo, reflexiono y, con todo esto aún viene Santiago, diciendo:

¡Vamos ahora! los que decís:
Hoy y mañana iremos a tal ciudad,
y estaremos allá un año, y traficaremos,
y ganaremos; cuando no sabéis lo que será mañana. Porque ¿qué es vuestra vida? Ciertamente es neblina que se aparece por un poco de tiempo, y luego se desvanece.
En lugar de lo cual deberíais decir: Si el Señor quiere, viviremos y haremos esto o aquello.
Santiago 4:13-15

Es entonces cuando mi alma queda  acorralada en la confrontación de la Palabra. No me queda otra que arrepentirme y desechar mis pensamientos jactanciosos y mis presuposiciones en cuanto al obrar de Dios, ¡quién conocerá cómo Dios pretenda obrar ni en los próximos segundos!

🇦🇩 CATALÀ

Sl 44:1-8: "(Del mestre de cant. Dels fills de Corè. Maskil.) Oh Déu, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la gesta que vas realitzar en els seus dies, en aquells temps antics.
Tu, amb la teva mà, vas desposseir els pagans, i els vas implantar a ells; vas ensorrar els pobles per fer-los lloc.
Que no fou pas per l’espasa que s’apoderaren del país, ni fou el seu braç que els va donar la victòria, sinó la teva dreta i el teu braç, i la llum del teu rostre, perquè tu te’ls estimaves.
Tu ets el meu rei, oh Déu, que disposes l’alliberament de Ja-cob.
Per mitjà teu envestírem els ene-mics, en el teu nom trepitjàrem els agres-sors.
Jo no confiaré pas en el meu arc, ni serà la meva espasa la que em salvi.
Tu ens has salvat dels nostres ene-mics i has cobert de vergonya els qui ens odiaven.
En Déu ens gloriarem en tot moment, i el teu nom glorificarem per sempre."
Selah.

REFLEXIÓ:

Selah... Dels fills de Corè, un que exclama i calla, en el Selah, en pausa d'assimilació de tot favor en batalla rebuda per mà Déu.

Victòries donades als seus pares, en els temps de compliments de promeses i d'obediències del poble.

Selah... I el Levita s'eixampla en lloances, en recompte del bo que és tenir el favor de Déu de la seva part. Un poble mirat amb els ulls complaents, el poble que va cohabitar amb el seu Creador en el mateix campament.

La petició s'ha llançat, mana salvació a Jacob, per si de cas...

Parenceries d'avançar-se en una nova victòria, puix que sap "si ens tornem a Déu Ell ens sentirà, i ens donarà una altra vitcoria, perquè en Ell confiem, Ell és fidel, ho farà una altra vegada".

La veu exclamativa es dirigeix al pensament concloent la lloança amb el selah.

APLICACIÓ:

Com Déu ha anat preservant al seu poble al llarg de la història, és un fet innegable. On tants adversaris s'han aixecat contra Israel, tants aniquiladors en potència els podria haver acabat en diverses ocasions de sobre la faç de la terra... Però res ni ningú preval contra el pla de Déu, el qual és des d'abans de la fundació del món i es complirà, oposi qui s'oposi.

Ja s'ha anat donant compliment, en el que Israel encara li és vetllat als seus ulls, amb el misteri de l'església de Crist, aquell Messies que el mateix Israel (nació, no persona) va manar a la creu, i el mateix Messies que estan esperant per a establir el seu regne promès aquí en la terra.

Pensem erròniament que la inmutabilitat de Déu concerneix també a la dispensació del seu favor o en La seva manera de procedir i comunicar-se. Res més lluny de la realitat, i això es comprova en el transcurs dels temps en la lectura Bíblia, la qual ens mostra La seva forma progressiva de revelar-se cap a l'home i les seves diferents maneres de tractar amb ell segons se succeeixen les generacions.

No era molt forassenyat pensar, per part de l'autor del Salm 44, que Déu anava a tornar a donar-los la victòria, puix que el seu historial l'avalava.

Però el raonament de l'home, ni encara la seva pròpia fe i lloances, poden alterar l'ordre de Déu en el seu pla Diví, encara que això inclogui un canvi en la seva forma de conducta.

ACCIÓ:
Leo, reflexiono i, amb tot això encara ve en Jaume, dient:

Jm 4:13-15: "Vegem, ara, els qui dieu: “Avui i de-mà anirem a tal ciutat, hi passarem l’any negociant i obtindrem força guanys.”
¿Que potser sabeu què serà de la vostra vida el dia de demà? Vosaltres no sou més que una boirina que per un poc temps apareix i després desapareix.
Millor seria que diguéssiu: “Si el Senyor ho vol i encara som vius, farem això o allò.”"

És llavors quan la meva ànima queda  acorralada en la confrontació de la Paraula. No em queda una altra que penedir-me i rebutjar els meus pensaments jactanciosos i les meves pressuposicions quant a l'obrar de Déu, qui coneixerà com Déu pretengui obrar ni en els pròxims segons!

UN SELAH CONFRONTANTE, Salmos 39:6-11

Ciertamente como una sombra
es el hombre;
Ciertamente en vano se afana;
Amontona riquezas,
y no sabe quién las recogerá.
Y ahora, Señor, ¿qué esperaré?
Mi esperanza está en ti.
Líbrame de todas mis transgresiones;
No me pongas por escarnio del insensato. Enmudecí, no abrí mi boca,
porque tú lo hiciste.
Quita de sobre mí tu plaga;
Estoy consumido
bajo los golpes de tu mano.
Con castigos por el pecado
corriges al hombre,
Y deshaces como polilla
lo más estimado de él;
Ciertamente vanidad
es todo hombre.
Selah
Salmos 39:6-11
REFLEXIÓN:

Selah... Y de nuevo, David, rescata en mente la transitoriedad del hombre con respecto a sus vanos planes de vida, afanes por lo que perece y por lo que no trasciende a lo eterno.
Mas en lo eterno tiene él su pensamiento, sugiriendo no quedarle nada más que esperar en su carne. Unas ganas de partir que sólo pueden ser entendidas por quien conoce bien al Dador de la vida y lo tiene por Dios, Señor y Padre.

Selah... Y cómo pone punto en boca cuando es Dios quien actúa, aún sea en permisión de escarnio.
Aunque su aguante es como de hombre, efímero, no extrapola el límite de su carne y, pues, el colmo se escapa de su boca.

Selah... Y, aunque suena doloroso tan sólo con leerlo, no hay nada mejor que una corrección a tiempo. Y ¿qué podría esperar el hombre, si no es un castigo, por su pecado? Si aún describirá, David, cuán misericordia Divina, que el Creador despoja al hombre de lo que más ama por tal de que su alma se salve.

APLICACIÓN:

En esta pausa del rey David se despliegan los pensamientos de quien bien conoce que Su Señor es Eterno, Santo y Justo, y no titubea en ningún momento al saberse pertenencia Suya, en Él descansa su alma.

Así nosotros descansamos en Cristo y lo tenemos por cabeza. Jamás la cabeza descuidaría el mantenimiento de su cuerpo, así Jesucristo sustenta a la iglesia y la iglesia, que lo conoce, descansa en Él.

O así debería ser,  habiendo alcanzado:

- Conocimiento del amor de Cristo( Efesios 3:18-19).
- Conocimiento de la voluntad de Dios (Ro. 12:2 , Efesios 5:17).
-Conocimiento de la disciplina del Padre ( Hebreos 12:6 , Apocalipsis 3:19).
-Confianza y seguridad en Cristo (Juan 10:27-30/ 1 Juan 5:13-15).

ACCIÓN:

Meditando en las citas anotadas, ¡me queda tanto que aplicar de la Palabra de Dios a mi vida!

En un ejercicio de autoconfrontación personal, se delata notablemente que la gran mayoría de casos que he interpretado como pruebas, no han sido más que la consecuencia de mis desobediencias, por cuanto conozco y pero no pongo en práctica.

¿Cómo pedirle al Padre que haga conmigo lo que Él me ha demandado de antemano que yo haga? No es más que otra muestra más de rebeldía.

Esto debo atajarlo ya, mientras medito en la palabra:

En cuanto a la pasada manera de vivir, despojaos del viejo hombre, que está viciado conforme a los deseos engañosos, y renovaos en el espíritu de vuestra mente, y vestíos del nuevo hombre, creado según Dios en la justicia y santidad de la verdad.
Efesios 4:22-24

Y me vuelvo a hacer esta pregunta: ¿Estoy haciendo lo que Dios demanda de mí, o le estoy pidiendo a Él que lo haga por mí?

Sólo me queda orar.

Eterno Padre celestial, una vez más me presento, pero esta vez no demandante sino con corazón contrito y humillado que, por la confrontación de Tu palabra, expone claramente mis continuos desplantes y carácter petulante, que es tan aborrecible para Ti, ya que es contrario al carácter de Cristo. Por esta razón, yo me arrepiento y, habiendo abierto los ojos ante la luz de Tu palabra (solo a Ti gracias, Señor, solo a Ti la gloria), me aferro a ella, llevando cautivo todo pensamiento a la obediencia a Cristo y derribando todo argumento y toda altivez que me impedía glorificar Tu Santo nombre, no de palabra, sino en hecho y en verdad. En el nombre de Tu Hijo Amado y mi Señor Jesucristo. Amén.

🇦🇩CATALÀ


Certament com una ombra
és l'home;
Certament en va s'afanya;
Amuntega riqueses,
i no sap qui les recollirà.
I ara, Senyor, què esperaré?
La meva esperança està en tu.
Deslliura'm de totes les meves transgressions;
No em posis per escarn de l'insensat. Vaig emmudir, no vaig obrir la meva boca,
perquè tu ho vas fer.
Quitació de sobre mi la teva plaga;
Estic consumit
sota els cops de la teva mà.
Amb càstigs pel pecat
corregeixes a l'home,
I desfàs com a arna
el més estimat d'ell;
Certament vanitat
és tot home.
Selah
Salms 39:6-11
REFLEXIÓ:

Selah... I de nou, David, amaga en ment la transitorietat de l'home respecte a les seves obertures plans de vida, afanys pel que pereix i pel que no transcendeix a l'etern.
Mes en l'etern té ell el seu pensament, suggerint no quedar-li res més a esperar en la seva carn. Unes ganes de partir que només poden ser enteses per qui coneix bé al Dador de la vida i ho té per Déu, Senyor i Pare.

Selah... I com posa muts i a la gàbia quan és Déu qui actua, encara sigui en permissió d'escarn.
Encara que el seu aguant és com d'home, efímer, no extrapola el límit de la seva carn i, doncs, el súmmum s'escapa de la seva boca.

Selah... I, encara que sona dolorós tan sols amb llegir-ho, no hi ha res millor que una correcció a temps. I què podria esperar l'home, si no és un càstig, pel seu pecat? Si encara descriurà, David, que misericòrdia Divina, que el Creador despulla a l'home del que més mestressa per tal que la seva ànima se salvi.

APLICACIÓ:

En aquesta pausa del rei David es despleguen els pensaments de qui bé coneix que El seu Senyor és Etern, Sant i Just, i no titubeja en cap moment en saber-se pertinença Seva, en Ell descansa la seva ànima.

Així nosaltres descansem en Crist i ho tenim per cap. Mai el cap descuraria el manteniment del seu cos, així Jesucrist sustenta a l'església i l'església, que el coneix, descansa en Ell.

O així hauria de ser,  havent aconseguit:

- Coneixement de l'amor de Crist( Efesis 3.18-19).
- Coneixement de la voluntat de Déu (Ro. 12:2 , Efesis 5.17).
-Coneixement de la disciplina del Pare ( Hebreus 12:6 , Apocalipsi 3.19).
-Confiança i seguretat en Crist (Juan 10.27-30/ 1 Juan 5.13-15).

ACCIÓ:

Meditant en les cites anotades, em queda tant que aplicar de la Paraula de Déu a la meva vida!

En un exercici d'autoconfrontació personal, es delata notablement que la gran majoria de casos que he interpretat com a proves, no han estat més que la conseqüència de les meves desobediències, puix que conec i però no poso en pràctica.

Com demanar-li al Pare que faci amb mi el que Ell m'ha demandat per endavant que jo faci? No és més que una altra mostra més de rebel·lia.

Això haig d'atallar-ho ja, mentre medito en la paraula:

Quant a la passada manera de viure, despulleu-vos del vell home, que està viciat conforme als desitjos enganyosos, i renoveu-vos en l'esperit de la vostra ment, i vestiu-vos del nou home, creat segons Déu en la justícia i santedat de la veritat.
Efesis 4.22-24

I em torno a fer aquesta pregunta: Estic fent el que Déu demanda de mi, o li estic demanant a Ell que ho faci per mi?

Només em queda orar.

Etern Pare celestial, una vegada més em presento, però aquesta vegada no demandant sinó amb cor contrit i humiliat que, per la confrontació de La teva paraula, exposa clarament les meves contínues descaradures i caràcter petulant, que és tan avorrible per a Tu, ja que és contrari al caràcter de Crist. Per aquesta raó, jo em penedeixo i, havent obert els ulls davant la llum de La teva paraula (només a Tu gràcies, Senyor, només a Tu la glòria), m'aferro a ella, portant captiu tot pensament a l'obediència a Crist i derrocant tot argument i tota altivesa que m'impedeix glorificar El teu Sant nom, no de paraula, sinó en fet i en veritat. En el nom del teu Fill i el meu Senyor Jesucrist. Amén.

UN SELAH RECONVENIENTE, Salmos 39:1-5

Yo dije: Atenderé a mis caminos,
Para no pecar con mi lengua;
Guardaré mi boca con freno,
En tanto que el impío esté delante de mí. Enmudecí con silencio,
me callé aun respecto de lo bueno;
Y se agravó mi dolor.
Se enardeció mi corazón dentro de mí;
En mi meditación se encendió fuego,
Y así proferí con mi lengua:
Hazme saber, Jehová, mi fin,
Y cuánta sea la medida de mis días;
Sepa yo cuán frágil soy.
He aquí, diste a mis días término corto,
Y mi edad es como nada delante de ti;
Ciertamente es completa vanidad todo hombre que vive.
Selah
Salmos 39:1-5

REFLEXIÓN:

Selah... Y ¿qué podía hacer David de su propio parecer, que obtuviera resultado?
Él decidió morderse la lengua, esto es, no proferir palabra alguna, ni para bien, ni para mal, por tal de evitar males mayores.

Sabiamente se puede decir que actuó, aunque parece que su propósito no se  cumplió según había imaginado: se agravó su problema, y ahora ya no solo externamente  sino en sí mismo.

Selah... Y ¿cómo continuar callado en sus meditaciones, avivado su corazón, y encendido de nuevo David, rey y siervo  adorador?

No pudo contenerse, y ahora medita, en su Selah, en conocimiento de la levedad de su materia... Esa fragilidad que lo traslada de su ensimismación taciturna a la reflexión más sabia y sentencial que podía plasmar en estas letras.

APLICACIÓN :

David optó por el silencio total. Emocionalmente hablando, esto es una bomba de relojería que tarde o temprano va a explotar.

En la Biblia se nos indica que la fórmula para hallar paz, en despedida de los afanes leves o más graves, es depositar nuestros asuntos y peticiones en manos de Dios, así como ante la congregación, a fin de obtener sustento en la koinonía fraternal y en el favor del Padre. (Filipenses 4:6-7 , Gálatas 6:2 )


ACCIÓN:

Hay que reconocer que muchas veces decidimos guardar silencio por evitar problemas y acabamos peor que de inicio.

Esto sucede por la arrogancia nuestra de vernos en la capacidad de solucionar, por nuestra cuenta, aquella situación en la que sólo Dios puede echar mano.

Ahora ya sé que debo exponer mis asuntos a Dios sean buenos o malos, y descansar en Él y en el apoyo de los hermanos.

Además, me surge en mente un texto, que es el siguiente:

Los días de nuestra edad son setenta años;
Y si en los más robustos son ochenta años,
Con todo, su fortaleza
es molestia y trabajo,
Porque pronto pasan, y volamos.
¿Quién conoce el poder de tu ira,
Y tu indignación según que debes ser temido? Enséñanos de tal modo
a contar nuestros días,
Que traigamos al corazón sabiduría.
Salmos 90:10-12


Señor, Dios Todopoderoso y Padre Amado, te doy gracias por Tu palabra que me confronta y exhorta para mi corrección.
Me arrepiento por mi arrogancia de pretender solucionar, por mis propios medios, la situación que me envuelve. Reconozco que no soy nada sin Ti y sólo por Ti y en Cristo tengo vida. Hoy te exalto, oh Supremo Padre Celestial, declarando Tu gloria y Tu grandeza, sean la levedad de mis días en la Tierra para tu gloria y honra. Amén.

🇦🇩CATALÀ

Sl 39:1-5: "(Del mestre de cant. Tonada d’“Iditun”. Salm de David.) M’havia proposat: “Vigilaré la meva conducta per no pecar amb la llengua; retindré els llavis amb una mor-dassa mentre el malvat estigui present.”
He restat mut, en complet silenci, he callat completament, però el meu dolor s’exacerbava.
Se m’inflamava el cor dins el pit; amb les meves reflexions s’ha en-cès un foc i, llavors, la meva llengua exclamà:
“Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, i quina serà la durada dels meus dies, a fi que m’adoni de quant efímer sóc.”
Els meus dies es poden comptar per pams, i la meva vida és com no-res davant teu. L’home és ben bé com un sospir."
Selah

REFLEXIÓ:

Selah... I què podia fer David del seu propi semblar, que obtingués resultat?
Ell va decidir mossegar-se la llengua, això és, no proferir cap paraula, ni per a bé, ni per a mal, per tal d'evitar mals majors.

Sàviament es pot dir que va actuar, encara que sembla que el seu propòsit no es  va complir segons havia imaginat: es va agreujar el seu problema, i ara ja no sols externament  sinó en si mateix.

Selah... I com continuar callat en les seves meditacions, avivat el seu cor, i encès de nou David, rei i serf  adorador?

No va poder contenir-se, i ara medita, en el seu Selah, en coneixement de la levitat de la seva matèria... Aquesta fragilitat que ho trasllada de la seva ensimismació taciturna a la reflexió més sàvia i sentencial que podia plasmar en aquestes lletres.

APLICACIÓ :

David va optar pel silenci total. Emocionalment parlant, això és una bomba de rellotgeria que tard o d'hora explotarà.

En la Bíblia se'ns indica que la fórmula per a trobar pau, en comiat dels afanys lleus o més greus, és dipositar els nostres assumptes i peticions en mans de Déu, així com davant la congregació, a fi d'obtenir manteniment en la koinonía fraternal i en el favor del Pare. (Filipenses 4:6-7 , Gàlates 6:2 )


ACCIÓ:

Cal reconèixer que moltes vegades decidim guardar silenci per evitar problemes i acabem pitjor que d'inici.

Això succeeix per l'arrogància nostra de veure'ns en la capacitat de solucionar, pel nostre compte, aquella situació en la qual només Déu pot tirar mà.

Ara ja sé que haig d'exposar els meus assumptes a Déu siguin bons o dolents, i descansar en Ell i en el suport dels germans.

A més, em sorgeix en ment un text, que és el següent:

Sl 90:10-12: "La durada de la nostra existència és a la ratlla dels setanta anys, i, si per als més forts arriba als vuitanta, el que se’n treu són només que tre-balls i decepcions, perquè aviat passen i ens n’anem volant.
Qui pot conèixer la severitat de la teva ira, la teva indignació, i si se t’ha quedat a deure respecte?
Ensenya’ns a comptar els nostres dies de tal manera que ens penetri la saviesa al cor."


Senyor, Déu Todopoderoso i Pare Estimat, et dono gràcies per La teva paraula que em confronta i exhorta per a la meva correcció.
Em penedeixo per la meva arrogància de pretendre solucionar, pels meus propis mitjans, la situació que m'embolica. Reconec que no sóc res sense Tu i només per Tu i en Crist tinc vida. Avui t'exalto, oh Suprem Pare Celestial, declarant La teva glòria i La teva grandesa, siguin la levitat dels meus dies en la Terra per a la teva glòria i honra. Amén.

UN SELAH FAVORABLE, Salmos 32:6-7

Por eso los fieles te invocan en momentos de angustia; caudalosas aguas podrán desbordarse, pero a ellos no los alcanzarán.
Tú eres mi refugio; tú me protegerás del peligro y me rodearás con cánticos de liberación.
Selah
Salmos 32:6-7

REFLEXIÓN:

Selah... Y pasado del contraste a la confesión, David se traslada a la lógica de quien invoca el nombre del Señor y confía en Él en sus tiempos angustiosos.

En intención de cuantificar una gruesa  escena adversa, qué mejor que la fuerza devastadora de unas aguas desbordadas... Nada se salva a su paso, excepto aquellos a quienes Dios ha guardado, y los que también a Él clamaron.

Selah... "Mi refugio eres Tú", el rey y siervo lo declara. ¿Y qué sería de David sin el beneplácito de Dios y Su mano protectora cobijando su alma?

APLICACIÓN:

En la lectura del pasaje veo tres factores muy importantes para mantener una firmeza y una perseverancia en la fe, y más en los tiempos difíciles: Fidelidad, confianza y adoración.

La fidelidad abarcará entre otras cosas, la obediencia, la preparación y el servicio.

En la confianza se ve la fe puesta a prueba ante la adversidad. Este factor nos delata en qué estado de fe nos encontramos, una poca confianza se traduce en una falta de uso  en la práctica de la fe, la que propicia una madurez necesaria para el mantenimiento y nuestra eficacia en la obra de Cristo.

La adoración compone la disposición, la sumisión, la ofrenda no material, sino de nosotros mismos. Es la entrega en sacrificio de los vestigios del viejo hombre presentados en  olor grato al Señor, para que sea el Espíritu Santo el que gobierne en su lugar.

ACCIÓN:

Ahora solo me queda preguntarme ¿cómo están mi fidelidad, confianza y adoración al Padre y a mi Señor Jesucristo?

Es tiempo de introspección, pues quisiera decir como David "Tú eres mi refugio", mas no será del toda genuina mi afirmación de no mantenerme fiel, en ánimo confiado y con actitud de adoración, buscando la voluntad del Padre y no la mía.

Por esta vez, tengo en mente este texto:

Por lo demás, hermanos míos, fortaleceos en el Señor, y en el poder de su fuerza. Vestíos de toda la armadura de Dios, para que podáis estar firmes contra las asechanzas del diablo. Porque no tenemos lucha contra sangre y carne, sino contra principados, contra potestades, contra los gobernadores de las tinieblas de este siglo, contra huestes espirituales de maldad en las regiones celestes. Por tanto, tomad toda la armadura de Dios, para que podáis resistir en el día malo, y habiendo acabado todo, estar firmes.
Efesios 6:10-13

Señor, Padre Amado y Dios Todopoderoso,
perdóname por reclamar tu atención cuando he descuidado mi armadura, dejando de perseverar en oración, lectura, adoración... Dejando de someter mi viejo hombre a los pies de Cristo para que sea cada vez mayor la evidencia de Su carácter en mí. Te doy las gracias por Tu palabra que me confronta, me enseña y me confirma Tu inconmensurable amor y paciencia para conmigo. Sea, mi persona, el instrumento afinado que proclame el evangelio de salvación de forma clara y eficaz, pueda yo decir "Padre, Tú eres mi refugio" con toda la consecuencia de la afirmación. En el nombre de tu Hijo, mi Señor Jesucristo. Amén.

🇦🇩 CATALÀ

Sl 32:6-7: "Per això et suplicarà tothom qui t’estima, en els moments d’an-goixa. El desbordament de les aigües tu-multuoses, a ells no els atraparà.
Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació."
Selah

REFLEXIÓ:

Selah... I passat del contrast a la confessió, David es trasllada a la lògica de qui invoca el nom del Senyor i confia en Ell en els seus temps angoixants.

En intenció de quantificar una gruixuda  escena adversa, què millor que la força devastadora d'unes aigües desbordades... Res se salva al seu pas, excepte aquells als qui Déu ha guardat, i els que també a Ell van clamar.

Selah... "El meu refugi ets Tu", el rei i serf el declara. I què seria de David sense el beneplàcit de Déu i La seva mà protectora acollint la seva ànima?

APLICACIÓ:

En la lectura del passatge veig tres factors molt importants per a mantenir una fermesa i una perseverança en la fe, i més en els temps difícils: Fidelitat, confiança i adoració.

La fidelitat abastarà entre altres coses, l'obediència, la preparació i el servei.

En la confiança es veu la fe posada a prova davant l'adversitat. Aquest factor ens delata en quin estat de fe ens trobem, una poca confiança es tradueix en una falta d'ús  en la pràctica de la fe, la que propícia una maduresa necessària per al manteniment i la nostra eficàcia en l'obra de Crist.

L'adoració compon la disposició, la submissió, l'ofrena no material, sinó de nosaltres mateixos. És el lliurament en sacrifici dels vestigis del vell home presentats en  olor grata al Senyor, perquè sigui l'Esperit Sant el que governi en el seu lloc.

ACCIÓ:

Ara només em queda preguntar-me com estan la meva fidelitat, confiança i adoració al Pare i al meu Senyor Jesucrist?

És temps d'introspecció, perquè volgués dir com David "Tu ets el meu refugi", mes no serà del tota genuïna la meva afirmació de no mantenir-me fidel, en ànim confiat i amb actitud d'adoració, buscant la voluntat del Pare i no la meva.

Per aquesta vegada, tinc al cap el següent text:

Ef 6:10-13: "Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.
Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Per això, preneu l’armadura comple-ta de Déu, perquè pugueu resistir en els moments difícils i, després de vèncer-ho tot, restar dempeus."

Senyor, Pare Estimat i Déu Tot Poderós,
perdona'm per reclamar la teva atenció quan he descurat la meva armadura, deixant de perseverar en oració, lectura, adoració... Deixant de sotmetre el meu vell home als peus de Crist perquè sigui cada vegada major l'evidència del seu caràcter en mi. Et dono les gràcies per La teva paraula que em confronta, m'ensenya i em confirma El teu incommensurable amor i paciència amb mi. Sigui, la meva persona, l'instrument afinat que proclami l'evangeli de salvació de manera clara i eficaç, pugui jo dir "Pare, Tu ets el meu refugi" amb tota la conseqüència de l'afirmació. En el nom del teu Fill, el meu Senyor Jesucrist. Amén.

UN SELAH CONFESO, Salmos 32:5

Pero te confesé mi pecado, y no te oculté mi maldad. Me dije: «Voy a confesar mis transgresiones al SEÑOR», y tú perdonaste mi maldad y mi pecado. Selah
Salmos 32:5 (NVI)

REFLEXIÓN:

Selah... Meditabundo en el total del Salmo, en este verso en concreto muestra una acción tan explícita como innecesaria una explicación que la desarrolle.

Solamente nos queda meditar en su Selah, descubriendo que, no el hecho de la confesión en si, sino que el simple pensamiento de confesar sus transgresiones es el que marca el punto de inflexión entre la condena y el perdón.

Una acción, según describe, instantánea.

APLICACIÓN:

Es la acción redentora de Dios ante el genuino arrepentimiento.

Cuando la Palabra penetra en nuestra conciencia y el evangelio nos llega a su conocimiento, el Espíritu Santo nos da la oportunidad de arrepentirnos, abriendo la cuestión del peso del pecado en nuestro ser.
Es en ese preciso momento en que tomamos una decisión al respecto, puede ser afirmativa o negativa, cada cual tiene su consecuencia.

A aceptación al arrepentimiento nos llevará a un perdón total e inmediato de Dios, y a un traslado de nuestra alma de muerte a vida, haciendo de nosotros una nueva criatura, morada, también del Espíritu Santo.
Mientras que el rechazo a la acción de arrepentirnos nos llevará a la ceguera y a la dureza de corazón, consecuencias de haber desechado la Palabra de reconciliación, que es el Señor Jesucristo, y por rechazar la única forma de ser hallado justo delante de Dios.

ACCIÓN:

Meditando en esta ocasión, añado el siguiente pasaje:

Pero Dios, que es rico en misericordia, por su gran amor con que nos amó, aun estando nosotros muertos en pecados, nos dio vida juntamente con Cristo (por gracia sois salvos), y juntamente con él nos resucitó, y asimismo nos hizo sentar en los lugares celestiales con Cristo Jesús, para mostrar en los siglos venideros las abundantes riquezas de su gracia en su bondad para con nosotros en Cristo Jesús.
Efesios 2:4-7


Doy gracias a Dios:
1) Por haberme confrontado con Su Palabra.
2) Por haber despertado a mi conciencia, dándome la oportunidad de arrepentirme de mi pecaminosa forma de vivir.
3) Por haberme dado vida en Cristo.
4) Por adoptarme, haciéndome sentar con el Señor en los lugares celestiales.
5) Por confiarme la labor de expresar esta nueva vida en Cristo a los demás y puedan llegar a Sus pies y ser salvos en Él.

Señor, Dios Todopoderoso y Padre Amado, por todo esto te doy gracias y a su vez, te pido perdón por los errores, desplantes, despistes y desobediencias que cometo día a día, aún sin darme cuenta y en esta preciosa vida nueva que has puesto en mí.
Amado Padre Celestial, sea en Tu disciplina de Padre, las correcciones de mis transgresiones voluntarias, y me sea dada por Tu parte la sabiduría que necesito para dejar de errar, por  ignorancia, en contra de Tu voluntad.

Sea Tu palabra llevada a quien la reciba y, conjuntamente con la convicción de su pecado, entienda la imperiosa necesidad de arrepentirse, aceptar Tu perdón, para pasar de muerte a vida y servir a Cristo como su Señor y Salvador.

A Tu nombre sea toda la gloria y la honra, en el precioso nombre de Tu Hijo, mi Señor Jesucristo.     Amén.

🇦🇩CATALÀ

Sl 32:5: "Però he reconegut el meu pecat, i no he encobert la meva culpa. Vaig dir: “Confessaré al Senyor, en contra meu, les meves faltes”, i tu has perdonat la culpa del meu pecat. "    Selah

REFLEXIÓ:

Selah... En el pensament total del Salm, en aquest vers en concret mostra una acció tan explícita com innecessària una explicació que la desenvolupi.

Solament ens queda meditar en el seu Selah, descobrint que, no el fet de la confessió en si, sinó que el simple pensament de confessar les seves transgressions és el que marca el punt d'inflexió entre la condemna i el perdó.

Una acció, segons descriu, instantània.

APLICACIÓ:

És l'acció redemptora de Déu davant el genuí penediment.

Quan la Paraula penetra en la nostra consciència i l'evangeli ens arriba al seu coneixement, l'Esperit Sant ens dóna l'oportunitat de penedir-nos, obrint la qüestió del pes del pecat en el nostre ésser.
És en aquest precís moment en què prenem una decisió sobre aquest tema, pot ser afirmativa o negativa, cadascú té la seva conseqüència.

A acceptació al penediment ens portarà a un perdó total i immediat de Déu, i a un trasllat de la nostra ànima de mort a vida, fent de nosaltres una nova criatura, estatge, també de l'Esperit Sant.
Mentre que el rebuig a l'acció de penedir-nos ens portarà a la ceguesa i a la duresa de cor, conseqüències d'haver rebutjat la Paraula de reconciliació, que és el Senyor Jesucrist, i per rebutjar l'única manera de ser trobat just davant de Déu.

ACCIÓ:

Meditant en aquesta ocasió, afegeixo el següent passatge:

Ef 2:4-7: "Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor,
quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist — que és per gràcia que heu estat salvats —;
amb ell ens va ressuscitar i amb ell ens va fer seure dalt del cel, en Crist Jesús,
a fi que en els segles que vindran quedi ben demostrada la immensa riquesa de la seva gràcia i la seva bondat envers nosaltres, en Crist Jesús."

Dono gràcies a Déu:
1) Per haver-me confrontat amb La seva Paraula.
2) Per haver despertat a la meva consciència, donant-me l'oportunitat de penedir-me de la meva pecaminosa manera de viure.
3) Per haver-me donat vida en Crist.
4) Per adoptar-me, fent-me asseure amb el Senyor en els llocs celestials.
5) Per confiar-me la labor d'expressar aquesta nova vida en Crist als altres i puguin arribar als seus peus i ser salvats en Ell.

Senyor, Déu Todopoderoso i Pare Estimat, per tot això et dono gràcies i al seu torn, et demano perdó pels errors, descaradures, distraccions i desobediències que cometo dia a dia, encara sense adonar-me i en aquesta preciosa vida nova que has posat en mi.
Estimat Pare Celestial, sigui en La teva disciplina de Pare, les correccions de les meves transgressions voluntàries, i em sigui donada per part teva la saviesa que necessito per a deixar d'errar, per  ignorància, en contra de La teva voluntat.

Sigui La teva paraula portada a qui la rebi i, conjuntament amb la convicció del seu pecat, entengui la imperiosa necessitat de penedir-se, acceptar El teu perdó, per a passar de mort a vida i servir a Crist com el seu Senyor i Salvador.

Al teu nom sigui tota la glòria i l'honra, en el preciós nom del teu Fill, el meu Senyor Jesucrist.     Amén.