Mira mi aflicción que padezco
a causa de los que me aborrecen,
Tú que me levantas
de las puertas de la muerte,
Para que cuente yo todas tus alabanzas
En las puertas de la hija de Sion,
Y me goce en tu salvación.
Se hundieron las naciones
en el hoyo que hicieron;
En la red que escondieron
fue tomado su pie. Jehová se ha hecho conocer en el juicio que ejecutó;
En la obra de sus manos fue enlazado
el malo. Higaion.
Selah
Salmos 9:13-16
REFLEXIÓN:
Selah... Y toda la alabanza por los juicios de Dios y el establecimiento del Reino Eterno, reserva un espacio de meditación personal donde no faltan tribulación, rescate, victoria y juicio.
La existencia del impío es causa inevitable de la aflicción del justo, más aún ya que la carga y opresión se dirigen directamente sobre su persona.
Pero hay algo peor que la obra del impío, y eso es la muerte.
De manera que, siendo librado de la muerte, no hay impío que pueda eclipsar ese gran motivo de alabanza.
Selah... Y David toma fuerza en su pequeña estrofa de meditación personal...No hay motivo más real y contundente que la Soberanía de Dios para eclipsar toda aflicción humana.
APLICACIÓN:
Sin duda, no puede haber victoria sin antes haber lucha, y no puede haber lucha sin sufrimiento.
Pero Dios nos da la victoria desde antes de empezar la lucha y, aún en medio de las aflicciones, somos librados de muerte, motivo más que de sobras para redirigir nuestros pensamientos de lamento a alabanza.
Dios nos ha provisto del rescate eterno en Su Hijo el Señor Jesucristo, quien hizo suyo todo el peso del pecado, venciendo así a la muerte tras su paso por la cruz su resurrección y su ascensión a la diestra del Padre.
No puede haber mayor motivo de alabanza que este, y cómo todo el peso de la Justicia Divina aplastará definitivamente al malo.
Cómo no, recordar que Dios es Soberano, nada puede suceder o prevalecer sin Su permiso, sea bueno o malo. Así que, aún mientras exista la maldad sobre la Tierra, prevalece la misericordia de Dios, en espera de que todos procedamos al arrepentimiento.
ACCIÓN:
Meditando en la índole de los contratiempos que me pueden surgir, de los males que me acechan, del impío que me atosiga con sus maldades para que mi paz se pierda...
Me viene a la mente esta reseña:
Bueno me es haber sido humillado,
Para que aprenda tus estatutos.
Salmos 119:71
Y he de reconocer que, en mi terquedad, jamás habría acudido al Rescatador sin haber necesidad de ello.
De manera que el pecado y la muerte entraron al mundo por un hombre, un Hombre se ha hecho cargo de ello, trayéndome vida, ¡ y vida en abundancia!
Mayor motivo que éste para alabarle, aún en medio de la prueba, no lo hay.
Me acerco a Ti y humillo mi corazón y mi persona, sabiendo que Eres la razón de mi existir, el que tiene el dominio sobre la vida y la muerte y el que me permite un día más para llevar Tu nombre y mostrar a Cristo a quienes aún se ven atrapados en los lazos de la muerte.
🇦🇩CATALÀ
Sl 9:13-16: "Compadeix-te de mi, Senyor; mira’m afligit pels meus enemics, tu que m’arrenques de les portes de la mort per tal que proclami les teves lloances, als portals de la Filla de Sió, i t’exulti per haver-me salvat. Els pagans s’han enfonsat en la fossa que excavaren; a la trampa que havien parat s’hi han agafat el peu. El Senyor s’ha mostrat i ha fet justícia: el malvat s’ha entrampat en el propi parany."
Selah
REFLEXIÓ:
Selah... I tota la lloança pels judicis de Déu i l'establiment del Regne Etern, reserva un espai de meditació personal on no falten tribulació, rescat, victòria i judici.
L'existència de l'impiu és causa inevitable de l'aflicció del just, més encara ja que la càrrega i opressió es dirigeixen directament sobre la seva persona.
Però hi ha alguna cosa pitjor que l'impiu, i això és la mort.
De manera que, sent deslliurat de la mort, no hi ha impiu que pugui eclipsar aquest gran motiu de lloança.
Selah... I David pren força en la seva petita estrofa de meditació personal...No hi ha motiu més real i contundent que la Sobirania de Déu per a eclipsar tota aflicció humana.
APLICACIÓ:
Sens dubte, no pot haver-hi victòria sense abans haver-hi lluita, i no pot haver-hi lluita sense sofriment.
Però Déu ens dóna la victòria des d'abans de començar la lluita i, encara enmig de les afliccions, som deslliurats de mort, motiu més que de sobres per a redirigir els nostres pensaments de lament a lloança.
Déu ens ha proveït del rescat etern en El seu Fill el Senyor Jesucrist, qui va fer seu tot el pes del pecat, vencent així a la mort després del seu pas per la creu la seva resurrecció i la seva ascensió a la destra del Pare.
No pot haver-hi major motiu de lloança que aquest, i com tot el pes de la Justícia Divina aixafarà definitivament al dolent.
Com no, recordar que Déu és Sobirà, res pot succeir o prevaler sense El seu permís, sigui bo o dolent. Així que, encara mentre existeixi la maldat sobre la Terra, preval la misericòrdia de Déu, en espera que tots procedim al penediment.
ACCIÓ:
Meditant en l'índole dels contratemps que em poden sorgir, dels mals que m'aguaiten, de l'impiu que m'oprimeix amb les seves maldats perquè la meva pau es perdi...
Em ve a la ment aquesta ressenya:
Sl 119:71: "M’ha estat bo de passar afliccions, així he après les teves regles."
I haig de reconèixer que, en la meva tossuderia, mai hauria acudit al Rescatador sense haver-hi necessitat d'això.
De manera que el pecat i la mort van entrar al món per un home, un Home s'ha fet càrrec d'això, portant-me vida, i vida en abundància!
Major motiu que aquest per a lloar-li, encara enmig de la prova, no n'hi ha.
M'acosto a Tu i humilio el meu cor i la meva persona, sabent que Ets la raó de la meva existència, el que té el domini sobre la vida i la mort i el que em permet un dia més per a portar El teu nom i mostrar a Crist als qui encara es veuen atrapats en els llaços de la mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario